Tributs: més terminis, més obligacions
Onze anys després d'entrar en vigor, la llei general tributària ha experimentat recentment una de les seves reformes més significatives. Entre elles, val la pena destacar la relacionada amb els terminis de prescripció dels diferents drets i procediments administratius, que impacta directament en els terminis obligatoris de conservar la documentació tributària. Es tracta d'un tema aparentment menor, però té unes conseqüències pràctiques indubtables.
Les obligacions que tot contribuent ha de complir no acaben amb la presentació i el pagament de les declaracions. També hi ha altres deures, com conservar la documentació vinculada a l'activitat empresarial.
Des del punt de vista fiscal, el període obligatori per guardar-la depèn dels terminis de prescripció dels diferents drets i procediments administratius.
Fins ara, les empreses havien de mantenir els seus comptes dels últims quatre anys oberts a inspecció, lapse de temps que no plantejava excessius problemes, ja que la norma mercantil obliga a conservar la documentació comptable durant sis anys.
No obstant, la reforma de la llei general tributària estableix que, si una empresa s'anota pèrdues fiscals i deduccions, el termini de prescripció per comprovar la seva idoneïtat és de 10 anys.
D'aquesta manera, s'hauran de conservar durant aquest període els justificants dels exercicis en què es van generar les citades pèrdues o deduccions.
Per exemple. Si avui s'inspeccionés l'Impost sobre Societats d'una entitat, exercicis 2011 a 2013, i el 2011 s'haguessin compensat pèrdues procedents del 2008 -any la liquidació del qual estaria prescrita, però comprès entre els 10 últims inclosos en el termini de comprovació de pèrdues-, res impediria a la inspecció corregir les pèrdues originades el 2008 una vegada acreditada la seva improcedència, i per això limitar o excloure el 2011 la seva compensació.
Per un altre costat, s'ha de tenir en compte que sempre s'han de conservar totes aquelles proves que acreditin la deduïbilitat de despeses derivades d'inversions si els seus efectes es projecten en exercicis susceptibles de liquidació.
Posem com a exemple la compra d'una nau industrial. Si encara s'està amortitzant en exercici obert a liquidació, la documentació relativa a la correcta determinació del preu d'adquisició o valor de la inversió s'ha de conservar independentment que aquesta inversió hagués tingut lloc fa 15, 20 o 30 anys.
En suma, a més de les càrregues fiscals directes, en la nostra legislació tributària tot apunta a un creixent increment en les obligacions formals. Seria desitjable que l'Administració realitzés les verificacions procedents en el termini ordinari d'inspecció, amb l'objectiu que el contribuent no carregués amb aquest increment de l'obligació de conservació documental que ara se li imposa.
