El dia que caigui el Daesh

Convé recordar-ho: el terrorisme no és un fi en si mateix, sinó una estratègia al servei d’un projecte polític radical. Per tant, el recurs al terrorisme és una opció militar que es desmobilitza o és rebutjada quan ja no existeixen les condicions perquè es compleixin els objectius polítics; o quan aquests han sigut assolits.

Per això la manera com ha anat evolucionant la situació al Pròxim Orient fa difícil preveure el final de l’escalada terrorista. La destrucció d’estats complets, des de Síria fins al Iemen passant per l’Iraq o Síria, i la inestabilitat en aquesta peça central que és Egipte, suposen que els desorbitats objectius dels gihadistes –no només el Daesh, sinó també Al-Qaida i les seves faccions– ja no tenen un adversari eficaç al seu propi terreny. Queda l’Iran, estable i poderós però que no és àrab ni sunnita i que a més té una zona d’influència a l’Àsia Central. I l’Aràbia Saudita, que en part forma part del problema al demostrar de sobres que no és capaç d’encapçalar cap pla d’estabilització ni reestructuració regional, sigui polític o econòmic. Entre aquest panorama, la roda de les estratègies polítiques del Daesh i Al-Qaida gira i gira en el buit, sense acabar de concretar-se en un Estat viable, en una cosa reconeixible, amb cara i ulls.

Havent entrat en bucle, instrumentalitzat ocasionalment però ignominiosament per alguns actors regionals i internacionals, el Daesh seguirà generant i exportant violència. Però sobretot continuarà la destrucció del teixit social de Síria i l’Iraq i altres zones del Pròxim Orient àrab. I això complicarà l’estabilització de la zona, fins i tot en el cas que les potències occidentals i/o Rússia intervinguessin militarment en el terreny i revertissin la situació militar. Tot i així, ¿com es pot reconstruir un país socialment i econòmicament arrasat com Síria sense que les restes del radicalisme ressorgeixin de les cendres?

El problema i la solució

La resposta podria estar a Europa, que ara té la possibilitat única de convertir el problema en solució. Tot depèn de si la qüestió dels refugiats sirians s’enfoca com una oportunitat o se segueix plantejant com una molèstia. La clau sembla residir en el plantejament que els refugiats han vingut per quedar-se, amb el consegüent rebuig entre la ciutadania de diversos països europeus que veu això com «una invasió». No obstant, pot ser que algun dia el Daesh sigui derrotat a Síria, Assad se’n vagi, els fanatismes remetin i bona part d’aquesta població torni a la seva terra. Si ho fa amb estudis realitzats a Europa, un bon reciclatge professional, negocis posats en marxa a Occident que es desdoblen a Síria, parlant una o dues llengües europees, amb bons contactes i plans d’inversions ben pensats i recolzats des del país d’acollida, el Vell Continent tindrà una nova presència a Síria, i per tant al Pròxim Orient. Una mostra de soft power europeu que al capdavall seria un pla per al futur. Una qüestió que el

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Daesh confon amb deliri i que Washington i Moscou limiten a l’apocalypse now.

Professor d’Història Contemporània de la UAB i coordinador d’Eurasian Hub .