Sèries

Les sèriés poden amb tot. Ens agraden les històries amb un continuarà, fins al punt que, sovint, aquests relats seriats solapen involuntàriament la resta de la producció de l’autor, perquè el lector actua com un hooligan i passa dels seus altres llibres. Em deia fa uns dies Eduardo Mendoza, arran de la publicació d’El secreto de la modelo extraviada, que molts lectors li demanen més novel·les d’aquesta sèrie policíaco/humorística perquè de les altres «ja n’hi ha moltes» (lectors dixit). Li passa igual a Alicia Giménez Bartlett, que per tenir en l’olimp dels investigadors la gran Petra Delicado sempre ha de respondre preguntes sobre ella encara que el motiu de la trobada sigui el seu recent Planeta. I què es pot dir de Henning Mankell, que va publicar abans de morir l’emotiva Arenes movedisses. Segur que s’hauria parlat més d’aquesta obra si en lloc de ser ell mateix el protagonista ho hagués sigut Wallander, el seu famós inspector.

    Però n’hi ha més. ¿Que potser no es va ser injust amb Vázquez Montalbán per venerar-se més la sèrie de Pepe Carvalho que les altres fantàstiques novel·les, com Los alegres muchachos de Atzavara i Galíndez? ¡Si fins i tot J.K. Rowling haurà d’anar a la botiga d’Ollivanders per comprar-se una eficaç vareta màgica que l’ajudi a superar les aventures de Harry Potter!

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    I no creguin que aquest fenomen passa només amb les sèries policíaques o juvenils. Davant la publicació d’una nova novel·la d’Almudena Grandes, Los besos en el pan, ja m’han arribat comentaris d’alguns seguidors que la miren de reüll perquè el que volen són més entregues d’Episodios de una guerra interminable.

    Sé que no és un fenomen exclusivament literari. També hi ha els devoradors de sèries televisives, que han abandonat els cines perquè se senten més motivats al sofà de casa. Hauré d’estar atent, a veure si encara em trobaré publicant articles per entregues. Segur que, abans d’arribar a aquesta columna, hauran llegit nous capítols de notícies que, més que rellevants fets històrics, semblen autèntics culebrons.