Algú està matant electoralment algú
Les dades oficials eleven a 1.875.272 el nombre de persones espanyoles que viuen a l'estranger que tenen dret de vot en les pròximes eleccions generals del 20 de desembre; són 392.522 més que en els comicis del 2011 (26,47% més). En 17 províncies -gairebé el 33% de les circumscripcions- el nombre d'electors residents a l'estranger supera els 30.000. En un context de resultats electorals molt ajustats, uns milers de vots poden ser determinants del resultat final en aquestes províncies i, per extensió, en tot el procés i, fins i tot, en la investidura per a la presidència del Govern.
Encara que no fos així, qualsevol persona amb dret de vot, tant si resideix a Espanya com si no ho fa, ha de ser tractada amb la mateixa dignitat, fet que suposa, en termes constitucionals, garantir-li similars oportunitats per exercir un dret fonamental. Això, òbviament, correspon als poders públics obligats. No en va l'article 68 de la Constitució proclama que «la llei reconeixerà i l'Estat facilitarà l'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobin fora del territori d'Espanya».
Evitar el frau
No obstant aquest clar mandat constitucional, des de la reforma de les condicions per a l'exercici del sufragi des de l'estranger que es va portar a terme l'any 2011, «algú», parafrasejant Miguel Gila, està matant electoralment algú: el nombre de votants es va reduir, entre el 2008 i el 2011, en 27 punts. Investiguem primer el modus operandi i després el presumpte autor.
Notícies relacionadesDes de l'any 2011, i amb l'argument, en principi lloable, d'evitar el frau i el vot postmortem, per poder votar des de l'estranger s'ha de complir una sèrie de tràmits burocràtics que provoquen un clar efecte de desànim: inscriure's al cens, sol·licitar el vot i exercir el sufragi. ¿I quins problemes hi ha? N'hi ha a l'hora d'informar i atendre per part dels consolats espanyols; n'hi ha en el moment d'inscriure's quan es tracta de persones que viuen temporalment fora, perquè han d'entregar la sol·licitud de forma presencial al consolat o ambaixada corresponent, que pot estar situada a centenars o milers de quilòmetres de distància; n'hi ha a l'hora de rebre la documentació i remetre el vot, pequè tant l'una com l'altre pot demorar-se bastants dies en funció de l'eficàcia que tingui el servei de correus en els diferents països. I tot això en el context d'un procés electoral amb terminis molt breus i taxats.
La mateixa Defensora del Poble ha dit per escrit que «seria desitjable una modificació normativa que no fes dependre de sistemes postals d'altres països l'efectiva recepció de la documentació electoral per a l'elector resident a l'estranger que ha sol·licitat en temps i forma les paperetes». La Defensora ja apunta l'autor: les Corts Generals, que no han modificat la LOREG. Hi hauria també, almenys, dos cooperadors necessaris: els ministeris de l'Interior i el d'Afers Estrangers. Ben aviat anirem coneixent el nombre de persones que han estat assassinades electoralment a Espanya.
