La clau
Rajoy fa pressió a Mas amb el FLA
Alfonso Alonso, Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. /
La decisió del Govern central de condicionar el finançament a Catalunya a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) és un pas que no ajudarà a restablir el diàleg assenyat entre les dues administracions i, ben al contrari, fa més profund l'abisme entre Madrid i Barcelona. Per començar, el moment triat, en plena precampanya electoral, suggereix que tant la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, com el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, han aprofitat el pols amb Catalunya per treure pit al crit ¡ara sabrà el que és bo Artur Mas! De passada es torna a insistir en la idea que la Generalitat orienta la despesa de manera capritxosa, donant prioritat a la construcció d'estructures d'Estat, sense atendre els «serveis públics fonamentals», com ara l'educació i la sanitat.
Amb la publicació, dissabte passat, al BOE dels requisits per poder rebre oxigen financer via FLA, es fa un pas que no arriba a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, però que suposa una seriosa amenaça per a l'autonomia financera de la Generalitat. Aquesta deu ser la resposta «proporcional» de la qual sol parlar el president del Govern d'ençà que el Parlament de Catalunya va aprovar la resolució de desobediència. I alerta, perquè aquí hi pot haver el tan temut xoc de trens. ¿Què passaria si el FLA tanca l'aixeta i l'Administració catalana, sense accés als mercats financers, ha de fer restriccions severes en els seus pagaments, amb el risc de col·lapsar el sistema? Aquest càstig s'estendria al conjunt de la societat catalana, cosa que seria una enorme injustícia i probablement acabaria girant-se en contra del poder central.
Més greuges
El nacionalisme aprofitarà amb tota seguretat la política agressiva de Montoro per estendre la seva relació de greuges i fer noves apel·lacions a la dignitat de Catalunya. De moment, Francesc Homs, el candidat convergent el 20-D, ja ha aprofitat l'ocasió per culpar Hisenda del fet que algunes empreses hagin decidit traslladar la seu de Barcelona a Madrid. Un punt feble de l'actual moguda sobiranista es converteix així en una fortalesa.
