El canvi climàtic, un enorme repte sense resposta
Els informes que proporcionen els experts científics sobre els efectes del canvi climàtic al litoral són demolidors: es preveu que a Catalunya es perdi una part rellevant de l'amplada de la costa a causa d'un augment del nivell del mar que oscil·laria, d'acord amb les projeccions del grup d'experts del canvi climàtic, entre 50 i 90 centímetres.
Aquesta dada és una més, possiblement la més rellevant, de les conseqüències del canvi climàtic sobre el qual es parlarà a París en la Cimera del Clima… i, no obstant, la política ambiental no és un dels eixos sobre els quals gira la pròxima campanya electoral. Ni tampoc els problemes del litoral, del mar i els seus recursos naturals, malgrat que l'article 132 de la Constitució els proporciona la màxima protecció jurídica, que deriva de ser un bé escàs, sensible, difícilment recuperable i essencial per a la vida. El tema no està a l'agenda electoral ni hi ha estat.
Una llei amb una escletxa
Els informes previs a la llei de costes del 1988 ja indicaven una connexió directa entre la pèrdua d'amplada del litoral i l'acció humana: l'agent directe era l'acció edificadora que impedia l'aportació d'àrids des de l'interior. Utilitzant l'única escletxa que va tenir aquesta disposició, entre el 1988 i el 2015 hem vist una acció continuada de construcció que ha reduït substancialment l'amplada de les nostres platges, ha obligat a operacions periòdiques de regeneració i ha alterat els fons marins. Llevat de períodes molt concrets (com el mandat de Cristina Narbona com a ministra de Medi Ambient entre el 2004 i el 2008), no hi ha hagut una política prou activa de protecció del litoral. L'última resposta del legislador, la llei de costes del 2013, ha sigut augmentar les possibilitats constructives al litoral.
El repte actual és semblant al del 1988, encara que de més importància. El problema està descrit, les causes són conegudes i la solució és sabuda: s'han de reduir les emissions de CO2. Doncs bé, ¿quines polítiques de reducció d'emissions tenen els quatre partits que sembla que estan en disposició de ser majoritaris? ¿Es recuperarà, per exemple, una regulació que afavoreixi la producció i la utilització d'energies no contaminants? O, anant a un problema concret, ¿què s'espera que facin en relació amb les emissions dels vehicles després de l'escàndol de la falsificació de dades a Volkswagen? I pujant un esglaó, ¿com es conscienciarà la ciutadania i s'impulsarà el canvi del sistema productiu cap a una economia ambientalment sostenible?
Més enllà del curt termini
Notícies relacionadesAquestes preguntes són molt pertinents quan parlem de la franja litoral. El problema ambiental portarà de la mà un gravíssim impacte social a causa de la gran població que habita en les proximitats de la costa. A aquesta qüestió se n'hi afegirà una altra d'econòmica primordial tenint en compte que el turisme, el turisme litoral, és la part essencial de la nostra activitat econòmica. Encara que sigui enfocant-ho de manera egoista, ¿som conscients de tot això?
Més enllà de propostes concretes que alguns partits tenen en el seu programa, una acció política conseqüent amb la gravetat del repte que té plantejada la humanitat hauria de portar al primer pla del debat la pregunta de què farà el país enfront del canvi climàtic. No tot és el curt termini, s'ha de pensar més enllà, sobretot si el resultat pot ser dramàtic.