La reunificació de vellut

¿Què pot canviar en les relacions a través de l'Estret de Taiwan després de la cimera celebrada a Singapur el dia 7 de novembre passat entre Xi Jinping i Ma Ying-jeou? Sense acord de pau però també sense perspectives de represa de les hostilitats, el diferend entre Pequín i Taipei ens remet al llegat de la guerra civil xinesa i de la guerra freda (amb un altre referent a la regió en la península coreana). A priori, la cimera del 7 de novembre reforça la tendència al diàleg com a mecanisme per resoldre la disputa, allunyant els pronòstics més sinistres. No obstant, les coses es podrien torçar tard o d'hora.

La celebració de la cimera va reforçar la imatge de Xi Jinping al continent. Si el seu antecessor, Hu Jintao, va aconseguir reunir-se el 2005 amb Lien Chan, llavors president del nacionalista Kuomintang, Xi realça el seu prestigi consumant aquesta trobada entre els dos màxims líders de l'Estret en exercici. El problema és que, al cap i a la fi, pot servir-li de ben poca cosa. Ma Ying-jeou, el seu interlocutor, és un ànec coix i la seva presidència, a la qual tan sols li queden sis mesos, pot passar a mans de l'oposició si aquesta venç, com sembla probable, en les eleccions del mes de gener vinent.

En un altre moment anterior, la trobada, més enllà del seu intens simbolisme, podria haver servit per desencallar nombrosos temes bilaterals en què es va encallar el diàleg en els últims mesos: els acords de comerç de mercaderies i de béns, l'intercanvi d'oficines de representació, la utilització de Taipei com a escala per als viatgers continentals, l'ingrés de Taiwan en el banc asiàtic que promou Pequín i molts altres temes de l'agenda.

El diàleg bilateral basat en el comú rebuig a la independència es va intensificar en dos temps. Primer, el 2005, a través dels partits PCX i KMT, amb històries tantes vegades oposades i paral·leles; segon, el 2008, després de vèncer el KMT en les eleccions presidencials i legislatives, una victòria renovada el 2012. El tercer temps no vindrà marcat per aquesta reunió entre Xi i Ma sinó per la capacitat del PCX per instrumentar un diàleg operatiu amb el PDP o Minjindang, el principal partit opositor, que ara lidera folgadament les enquestes de cara als comicis del gener.

Aquest altre diàleg, inexistent ara com ara però clau per al futur de les relacions a través de l'Estret, ho és tot menys fàcil. El principal missatge de la cimera va ser la reafirmació del Consens del 1992 com a pedra de toc de l'estabilitat. Això preceptua l'existència d'una sola Xina, de la qual formarien part Taiwan i el continent, i no és acceptat pel PDP, que advoca per la sobirania de l'illa, ara sota la fórmula inicial de la defensa de l'statu quo però amb una voluntat clara de posar límits a la dependència de Pequín.

L'hostilitat del PCX amb el PDP no ha cedit gens ni mica. En els últims temps s'han produït intents d'acostament a diversos nivells (acadèmic, municipal, etcètera), però amb escàs èxit. L'assumpte genera tensions inevitables en el si de la formació independentista. Del costat continental, les advertències són constants: si la probable futura presidenta Tsai Ing-wen insisteix en el seu projecte, hi haurà resposta, i no s'ha de descartar l'ús de mesures de pressió per resoldre aquesta situació crucial.

Així doncs, amb la seva llarga encaixada de mans els dos líders van escenificar la culminació d'una evolució que podria haver arribat al seu terme. Les conseqüències polítiques immediates per a les relacions a l'Estret de Taiwan seran menors de les previstes, almenys en positiu. Podria fer la impressió, certament equivocada, que Taiwan ja no és un problema per a Pequín i que la seva solució està perfectament encaminada, però la guàrdia no s'ha d'abaixar en absolut. El PCX no permetrà que el seu projecte de reunificació de vellut derrapi per un canvi de poder que atiï les vel·leïtats independentistes.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Els índexs de suport al KMT en els pròxims comicis segueixen baixos, al voltant del 20%. Les enquestes realitzades amb posterioritat a la trobada ofereixen dades contradictòries sobre l'impacte en les preferències dels electors i no s'ha de descartar del tot que el que de positiu representi per a Xi es tradueixi en negatiu per als nacionalistes a Taiwan, amb una població habitualment hostil al que considera ingerències del continent en el seu procés polític, especialment l'electoral. La positiva imatge gràfica de la trobada podria ser enganyosa. La situació és més complexa i volàtil del que aparenta a simple vista. Convindria per això extremar les cauteles i assegurar els ponts que fins ara han servit per establir una rica ambigüitat de la qual s'han beneficiat les dues col·lectivitats.

.