Mas, entre el croissant de xocolata i la fava del tortell de Reis
El programa 'Polònia' d'ahir al vespre va fer la segona part del gag del croissant que tant va impactar la setmana passada. El president en funcions anava al bar a demanar un croissant de xocolata, però el mateix dependent, que uns dies abans li havia negat a Antonio Baños com a protesta per la seva negativa a investir president, també li negava a Mas, donat que no el podria pagar en ser Mariano Rajoy qui havia tancat la clau del FLA.
Fa dos anys Artur Mas, en tornar dels viatges a la Índia i els Estats Units, va dir que el procés català seria un moviment com el de Gandhi i Luther King. Moviments que, recordem, van ser molt llargs, va haver-hi morts -tots dos foren assassinats-, i van exigir una desobediència civil massiva de la població. L'aparheid cap a la població negra als autobusos d'Alabama es va acabar després de tretze mesos en que tota la gent de color va fer boicot al transport públic, anant a treballar cada dia a peu o en bicicleta. I el Polònia va ironitzar el brindis al sol de Mas sobre la resistència pacífica, amb un president vestit de Gandhi dient que si s'havia de fer una vaga de fam que comencés Oriol Junqueras que estava més grassonet.
En el gag d'ahir el Polònia ens mostrava una conseqüència més que previsible d'un procés que vol ser desobediència civil, però en el que potser no s’ha explicat a la gent les conseqüències que han tingut històricament tots els processos de ruptura aconseguits amb la resistència no violenta i la desobediència.
La qüestió no és si endarrerir les transferències del Fons de Liquiditat Autonòmica és no just, que no ho és, ni si és una nova humiliació donat que aquest diners eren nostres, ni si és un injust càstig col·lectiu. La qüestió és que si s'inicia un procés de desobediència civil, és de suposar que l'adversari actuarà i aplicarà els instruments que tingui al seu abast.
Per això sempre he cregut que mentre per una ruptura pactada cal el 50% més un dels vots, per una no pactada cal molt més, donat que la qüestió no és si t'agradaria ser un estat independent, sinó, si una gran majoria està disposada a patir les conseqüències de, sent els més febles, iniciar un procés de desobediència que tindrà una resposta i un preu. Es a dir estar disposat a ser represaliat i a mantenir una resistència que exigirà forts sacrificis personals. Un procés en el que només si els que desobeeixen són molt majoritaris i es mantenen ferms, l'adversari acaba cedint o demanant negociar.
Els dos gags del Polònia sobre el croissant de xocolata aborden amb humor la situació d'impàs que viu Catalunya, fent del croissant un símbol que pot donar lloc a noves versions de l’estelada, la blava i la vermella, en les que l'estel del triangle passi a ser un croissant, amb o sense xocolata.
Notícies relacionadesCroissant en francés significa "creixent", i segons la tradició va néixer a Viena el 1683 per celebrar la fi del setge de la ciutat per part dels turcs. Així s’explica que la nit que els turcs excavaven uns túnels sota la muralla per fer l'assalt definitiu, uns forners que treballaven a aquella hora varen sentir els sorolls, i van avisar silenciosament a les tropes imperials que varen poder repel·lir als atacants que foren derrotats. I llavors, com homenatge als forners es va instaurar aquesta pasta dolça en forma de lluna creixent o quart creixent, símbol de l'islam i de la bandera turca, perquè els vienesos se la mengessin cada matí. Hi ha una altra versió que afirma que el croissant -una pasta amb la forma de lluna islàmica- va ser la contrasenya amb la que es va avisar que l'atac era imminent.
Caldrà veure si la setmana vinent el Polònia ens deleiterà amb un nou gag amb croissants de la ben segur animada assemblea de la CUP que celebrarà diumenge. I ves a saber si el tipus de pasta, amb o sense xocolota, que esmorzin aquests dies Mas, Junqueras, Baños, Gabriel i Romeva, i el que se serveixi a l'assemblea de la CUP, tindrà o no un significat ocult com els croissants al setge de Viena. Però si no mengen tots aviat el croissant de xocolata, potser haurem d'esperar al tortell de Reis del 6 de gener, al límit de la convocatòria de noves eleccions. I ja sabem que si menges aquest tortell pots acabar coronat rei o només o menjant-te la fava.
