Pare, no plori: ens han declarat tres guerres
“Pare, que estan matant la terra. Pare, deixeu de plorar, que ens han declarat la guerra”. Així acaba el cant ecologista que Joan Manuel Serrat va fer cançó l’any 1973. Més de quaranta anys després, les Nacions Unides celebren a París una cimera sobre el canvi climàtic on es constatarà que el món no ha fet massa cas de les advertències de Serrat i de les denúncies de tants ecologistes i científics. La guerra que esmentava el cantant l’està perdent la Humanitat, el Planeta. La van guanyant els que condueixen “els monstres de carn, amb cucs de ferro” que en treuen profit personal i econòmic de l’escalfament i la contaminació de la Terra.
Una altra guerra en la qual ens trobem immersos és la dels rics contra els pobres. O dels rics contra la resta de la gent. Oxfam Intermón calcula que l’any vinent, 70 milions de persones, l’1% de la Humanitat, tindrà més riquesa que els altres 7.000 milions que vivim a la Terra. Ells sols acumularan més de la meitat de la riquesa del Planeta. Costa d’entendre perquè una guerra de 70 milions contra 7.000 milions de persones l’està guanyant el col·lectiu menys nombrós. Però és així.
I la tercera guerra en la qual estem immersos és la dels conflictes bèl·lics i el terrorisme. Molts creien que era una guerra que no els afectava directament, que estava reservada per països llunyans. L’arribada a Europa de centenars de milers de refugiats que fugen de les guerres i la inseguretat de Síria, Iemen o l’Afganistan, i els atemptats de París del passat 13 de novembre, ens han fet prendre consciència que aquestes guerres no ens són alienes.
Notícies relacionadesCiutadans de moltes ciutats d’arreu del món han participat, aquests dies, en manifestacions convocades sota el lema “No a la guerra”. Però la guerra, les tres guerres esmentades són aquí. No es pot tancar els ulls davant d’elles. I qui menys ho pot fer són els dirigents dels diferents països del món, reunits a la cimera COP21 de París, al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, a Nova Iork, o al Consell Europeu, a Brussel·les.
La ciutadania, clar, no es pot limitar a plorar, com el pare de Joan Manuel Serrat. Ha de cridar ben fort el seu desig de pau. I ho ha de fer conscient que cap guerra es guanyarà sinó s’acaba amb totes elles alhora.
