Els hospitals de Barcelona

Malgrat tenir transferida la sanitat des de fa dècades, malgrat comptar amb un nivell de competència mèdica notable, malgrat que les dissonàncies de l'organització hospitalària s'han fet ensordidores; malgrat tot, els nostres polítics i gestors han perdut totes les oportunitats de racionalitzar l'assistència especialitzada a Barcelona. Els motius són múltiples, però avancem-ne alguns: 1) conflictes d'interès i poder, 2) diferents administracions implicades, 3) politització dels càrrecs directius, 4) menyspreu per les opinions d'experts, i 5) ignorància de les modernes tendències organitzatives. Si a això hi afegim la desmotivació professional i els anys i els recursos perduts en disputes independentistes, el panorama és deplorable.

Barcelona compta amb hospitals que compleixen les seves missions fonamentals amb solvència. Però l'actual organització dista molt d'oferir als ciutadans la qualitat assistencial i l'equitat d'accés al millor tractament a què tenen dret. Les cues a urgències, les demores en les intervencions quirúrgiques urgents, les llistes d'espera, el descuit dels aspectes ecològics de la sanitat o les poquíssimes unitats superespecialitzades d'excel·lència són alguns dels defectes del sistema hospitalari de la nostra urbs i la seva àrea d'influència (que en gran part comparteix l'autonomia sencera).

Els nostres hospitals ofereixen massa serveis duplicats, no compten amb personal administratiu suficient, no es complementen els uns amb els altres i en cap cas ofereixen assistència en forma d'unitats o centres monogràfics de nivell. El resultat és un model car, redundant, en què moltes unitats no atenen un nombre de pacients suficient per tenir experiència clínica i en què les derivacions des de l'assistència primària segueixen un patró burocratitzat i corporativista obsolet.

Barcelona, una ciutat dinàmica i progressiva en tants aspectes, i prestigiada des del punt de vista mèdic, està avui situada a la cua de moltes altres de menys renom quan es refereix a la seva organització hospitalària. ¿Què s'hi pot fer? Quan s'està a prop del furgó de cua, prendre exemple i fins i tot imitar altres models europeus pot ser un bon començament. I si hi ha una cosa que podem imitar és allò que la majoria tenen en comú. A saber.

Divisió territorial. Ciutats i àrees metropolitanes com Hèlsinki, Malmö o Londres han racionalitzat el sistema hospitalari dividint el seu territori en grans àrees que inclouen diversos centres. En funció del nombre d'habitants, la prevalença de certes patologies i el know-how local, els serveis dels diferents hospitals es complementen. D'aquesta manera s'obvien duplicitats, es creen equips amb plantilles suficients per cobrir les urgències i es rendibilitzen l'administració i la inversió en aparells.

Centres amb perfil. Dins de cada àrea, els centres sanitaris s'haurien de repartir les competències mèdiques i quirúrgiques. Es tracta de perfilar els serveis clínics d'acord amb les necessitats locals, els mitjans de què es disposa i, sobretot, el perfil dels professionals. Amb això s'aconsegueix tenir unitats d'alt volum de pacients que justifiquen les plantilles i l'adquisició de material car per a subespecialitats concretes, que d'aquesta manera resulta rendible.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Hospitals monogràfics. El nostre model segueix en l'obstinació de tenir triplicats o quadruplicats serveis que haurien d'estar unificats. A Londres, París o Boston hi ha excel·lents hospitals monogràfics d'oftalmologia o otorinolaringologia, que per volum de pacients, tecnologia i urgències queden absolutament justificats. ¿Per què Barcelona no disposa, per exemple, d'un centre públic de referència en oftalmologia? Això eliminaria la necessitat de mantenir nombrosos equips de guàrdia, rendibilitzaria tecnologies cares i asseguraria la millor qualitat assistencial a pacients amb problemes oculars complexos. Podria així mateix prestar assistència urgent a qualsevol resident a Catalunya, que en menys de dues hores, sigui quin sigui el seu lloc de residència, rebria un tractament de primer nivell.

24/7/365. És imprescindible assegurar una assistència de qualitat a qualsevol hora en qualsevol data. Barcelona necessita centres que cobreixin amb equips multidisciplinaris patologies d'alta complexitat en tot moment. Això tan sols es pot aconseguir creant unitats centralitzades que tinguin assegurada una demanda suficient per fer-les cost/efectives. La nostra sanitat desaprofita recursos dedicant-los a garbellaments innecessaris, promocionant vacunes discutibles i adquirint maquinària que s'infrautilitza. Per molt menys es podria pagar una bona auditoria i donar una bona rebolcada a un model hospitalari urbà ineficient i obsolet.