EL CAMÍ CAP A LES URNES
El PP surt amb avantatge en una competició a tres bandes
Seguim en un context de gran volatilitat i la campanya electoral serà decisiva
L'enquesta que publica EL PERIÓDICO posa novament de manifest que les eleccions generals deixaran un Congrés més fragmentat que mai: el màxim favorit per obtenir la victòria és el PP, que sembla haver superat el seu pitjor moment i hores d’ara és l’únic partit estatal tradicional que conserva un nivell de fidelitat superior al 50%. Ara bé, tot apunta que els de Rajoy obtindran el seu pitjor resultat en més de vint anys i patiran un important desgast del qual C’s serà el principal beneficiari.
El PSOE, tot i una certa recuperació, tampoc aconseguirà mantenir els resultats del 2011, quan va obtenir un mínim històric. Aproximadament una tercera part del seu electorat vol decantar-se aquest cop per formacions emergents, repartint-se a parts iguals entre C’s i Podem, circumstància que obliga els socialistes a intentar frenar les fugues de vot per una banda i per l’altra.
Ciutadans ocupa el centre del tauler, ja que mostra una gran capacitat per atraure votants, no només del Partit Popular i d’UPD, sinó també del PSOE i de l’abstenció. De fet, Rivera s’erigeix com el candidat millor valorat i obté bones notes de forma força transversal, a diferència dels seus rivals. Pel que fa a Podem, la formació continua sent atractiva per a sectors del PSOE, IU, nacionalistes i abstencionistes, però la seva capacitat de seducció s’ha rebaixat significativament. Cal destacar aquí la figura d’Alberto Garzón, a qui els votants d’esquerra valoren millor que al mateix Iglesias i que sembla que permetrà a IU mantenir un cert espai electoral propi.
Aquest fragmentació deixa algunes de les dades més rellevants de l’enquesta, com són les significatives diferències que es registren per edat i territori. Així, entre els més joves Podem se situa en primer lloc, posició que a la segona edat ocupa C’s, a la tercera el PSOE i entre la gent gran el PP. Per comunitats passa alguna cosa similar, ja que cadascun dels quatre partits sobresurt en algun territori però mostra debilitat en algun altre. La nit del 20-D serà molt interessant analitzar els resultats electorals per comunitats i comprovar quants colors acaben component el mapa d’Espanya.
En el cas concret de Catalunya, sembla que ERC acabarà superant la marca de CDC en la disputa pel lideratge de l’independentisme a Madrid. Però la divisió dels votants sobiranistes farà que altres formacions entrin en la batalla per obtenir la victòria a Catalunya el 20-D, en una lluita que s’albira molt igualada.
En definitiva, els quatre grans partits del país encaren la campanya en un escenari força igualat, però el PP surt amb un lleuger avantatge sobre el PSOE i C’s, mentre que Podem sembla despenjar-se del grup capdavanter. Tot i que els nivells d’indecisió no són especialment elevats, seguim en un context de gran volatilitat, donat que els transvasaments de vot que es preveuen són de gran magnitud i la competició està molt ajustada. Així, doncs, la campanya electoral serà decisiva per acabar de configurar el resultat final.
