opinió
José María Mendiluce era partidari de la caritat. L’home que va ser responsable de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides a l’ex-Iugoslàvia i que va patir la guerra i la brutalitat dels conflictes que van afectar aquells territoris els anys 90 denunciava la falta d’acció de les autoritats polítiques internacionals, però, alhora, defensava el valor de l’ajut personal, de la solidaritat individual. Ho han recordat molts dels que van compartir la seva lluita d’aquells anys, arran de la seva mort el 28 de novembre passat.
Mendiluce no hauria fet fàstics a compartir el sopar de Nadal amb una persona sense sostre o que visqués en la pobresa. Però també s’hauria rebel·lat contra la seva situació. Va facilitar l’accés a Sarajevo dels combois d’ajuda humanitària que arribaven des de Barcelona i d’altres ciutats per pal·liar en la mesura que era possible les mancances i necessitats de les persones que vivien sota el setge serbi. I va facilitar, també, que alguns d’aquests combois tornessin a Barcelona carregats de ciutadans esgotats de tants mesos d’esperar una solució política que no arribava.
¡I tant que és una bona acció posar un pobre a taula un dia a l’any! Però és igualment evident que aquesta acció és del tot insuficient. El pobre necessita alimentar-se bé el dia de Nadal i la resta de dies de l’any. La caritat permet anar tirant. Respon a la filosofia de qui dia passa, any empeny.
Estan molt bé les campanyes de recollida d’aliments, com el Gran Recapte, o de joguines per Reis. O les maratons televisives per recaptar diners per investigacions mèdiques. Però no poden ser substitutives de les decisions polítiques adreçades a combatre la pobresa i la desigualtat. De la mateixa manera que la cooperació internacional al desenvolupament no pot facilitar que els governants dels països beneficiaris es rentin les mans a l’hora d’intentar oferir la sanitat i l’educació a la qual tenen dret els seus ciutadans.
Davant les pròximes eleccions cal recordar que els governants no poden eludir les seves responsabilitats traspassant-les a la caritat i la solidaritat entre les persones. Portar aliments a un punt de recollida solidari o oferir-se com a voluntari per ajudar els refugiats que vinguin al nostre país està molt bé. Però votar diumenge opcions polítiques que si governen incrementaran la desigualtat social o giraran l’esquena als qui truquen a les nostres portes després de fugir de la violència i l’horror que viuen als seus països és totalment contradictori.
La caritat és, malauradament, necessària. Però amb la caritat només no fem prou.
