¿I les universitats, on són?

Recentment s'ha publicat un estudi encarregat per la League of European Research Universities (LERU) sobre la contribució econòmica que es pot atribuir a les 21 universitats que formen aquesta associació europea. Les dades són eloqüents: el 2014 les universitats de la LERU van generar un valor afegit brut de 71.200 milions d'euros i 900.065 llocs de treball a Europa. Per cada euro generat directament per les universitats s'origina una contribució de sis euros en l'economia europea i per cada lloc de treball creat directament en les universitats se'n creen sis en l'economia europea.

Aquesta enorme riquesa es produeix de diverses maneres: persones contractades directament per les universitats, compres efectuades a múltiples proveïdors, inversions de capital, despesa dels empleats i dels estudiants en les economies locals, llocs de treball dels estudiants fora de les universitats, treball social i voluntariat dels estudiants, i també el turisme generat per les visites a alumnes i les conferències científiques de les universitats. Pel que fa a la transferència de coneixement, activitat empresarial i innovació derivades de les universitats de la LERU, poden quantificar-se'n diversos aspectes: llicències de tecnologia, consultoria, recerca col·laborativa, spin-offs i start-ups, parcs científics i centres de recerca i formació contínua. En conjunt representa un valor afegit de 21.900 milions d'euros i de 298.489 llocs de treball a tot Europa. Menys quantificable, però no menys important, és la contribució de les universitats a la creació de coneixement i al desenvolupament científic. L'estudi citat afegeix un factor a tenir en compte diferent dels esmentats: la millora salarial estimada per als graduats d'aquestes universitats el 2014. Aquesta contribució al valor afegit es xifra en 15.400 milions d'euros.

PARLEM només de 21 universitats, però l'estudi finalitza extrapolant a tot el conjunt d'universitats europees una estimació de creació de valor afegit del voltant de 300.000 milions d'euros anuals i de 3,8 milions de llocs de treball a tot Europa. Això equival al 2,2% del valor afegit brut de tota l'economia europea i a l'1,8% del total de llocs de treball.

Si ens situem a Espanya i segons un estudi de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques, l'activitat econòmica generada per les universitats espanyoles representa el 2,3% de la renda i el 2,9% de l'ocupació (dades del 2011). Es podria afegir que el 23,3% del creixement espanyol de les dues últimes dècades es deu directament o indirectament al sistema universitari, com el 28,1% de tot el capital tecnològic.

La universitat a Espanya genera dues terceres parts de les activitats de recerca. Té un milió i mig d'alumnes i al voltant de mig milió d'empleats. Es calcula que entre 15 i 20 milions de persones tenen educació terciària. La universitat ha sigut i és el gran ascensor social i ha ajudat com cap altra organització al desenvolupament de la nostra societat. Són ben conegudes les principals missions de les universitats: la primera és la docència, la formació al llarg de la vida, una formació que cada vegada més haurà de tenir una visió internacional i d'excel·lència; la segona és la investigació, que haurà de ser una recerca de frontera i amb acords globals, i una tercera missió és la transferència de coneixement, que haurà de ser col·laborativa entre centres i institucions i empreses. Una quarta missió a afegir a aquestes clàssiques és el desenvolupament econòmic, cultural i social del territori.

Però, malgrat l'impacte econòmic, cultural i social que té la universitat, plenament demostrat i quantificat, aquesta no es troba en les prioritats de l'agenda política ni dels mitjans de comunicació. Els rectors que van redactar i van firmar a Bolonya la Carta Magna de les Universitats van destacar en el preàmbul, abans dels considerants i principis fonamentals, que «davant la perspectiva d'una col·laboració més àmplia entre tots els pobles europeus, els estats han de ser més conscients que mai del paper que les universitats estan cridades a tenir en una societat que es transforma i s'internacionalitza».En les passades eleccions la universitat va continuar sense aparèixer en l'agenda política i no diguem en els debats dels líders cridats a regir aquest país. Una de les indústries més netes, amb més projecció i futur, competitiva en l'entorn europeu, no existeix.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Crec que encara ens queda molt treball per fer. Molta «catequesi», com deia un rector que va ser ministre.

Rector de la UVic-UCC i president de la Comissió de Comunicació de la CRUE Universitats Espanyoles.