Quatre sortides al laberint espanyol

El vell somni maragallià de catalanitzar Espanya s'ha fet finalment realitat, però adquireix aires de malson: Catalunya ha contagiat el virus de la ingovernabilitat al conjunt de l'Estat. Encara que després del 20-D una densa boira postelectoral redueix la visibilitat al nou laberint espanyol, intuïtivament es comencen a entreveure quatre possibles (si bé angostes) sortides.

Gran coalició PP-PSOE

Importar la 'Grosse Koalition' alemanya, amb Mariano Rajoy al capdavant, és previsiblement l'opció predilecta a les cancelleries europees i als despatxos de l'Ibex. El capital és poc amic d'aventures, els creditors d'Espanya reclamen garanties de cobrar el que es deu i Europa demana un Govern amb prou solidesa per executar el 2016 la retallada de 10.000 milions d'euros que el PP ha apartat del debat electoral. Contraindicació: investir el president al qual va qualificar d'"indecent" significaria per a Pedro Sánchez firmar la seva pròpia sentència de mort. I per al PSOE, cedir a Podem el testimoni de l'oposició d'esquerres.

Abstenció i 'operació menina'

L'abstenció socialista, combinada amb la de Ciutadans o el seu vot favorable, permetria investir un candidat a la Moncloa diferent de Rajoy, com la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Defecte: d'aquesta entesa en sorgiria un Govern fràgil i una legislatura curta, amb la permanent amenaça d'una moció de censura. Virtut: allunyaria l'escenari d'una repetició de les eleccions.

Pacte entre l'esquerra i la perifèria

Notícies relacionades

Es busca un president per a Espanya

El pactòmetre: ¿qui podria governar amb qui?

La suma de PSOE, Podem i Izquierda Unida no és suficient per si mateixa per conformar una majoria de Govern, tret que comptés amb el concurs dels sobiranismes català i basc. Àrdua tasca la d'afrontar una reforma constitucional que refon l'Estat reconeixent la seva plurinacionalitat, i en el seu cas el dret a decidir, amb la ferma oposició dels populars, als quals els ciutadans han atorgat una minoria de bloqueig al Congrés i la majoria absoluta del Senat. Sobretot quan, pel que fa a la defensa de la unitat pàtria, el PP estarà fèrriament marcat per Ciutadans.

Tornada a les urnes

A aquesta hora, potser l'opció més plausible. En última instància podria convenir tant al PP com al PSOE, que agitant el fantasma de la ingovernabilitat i apel·lant al vot útil a tort i a dret aspirarien a restituir el llustre perdut pel bipartidisme. Seria, això sí, jugar amb foc, ja que no està escrit que els vuit milions llargs d'espanyols que han votat canvi es conformin d'aquí pocs mesos de tornar a la casella de sortida.