Un sistema electoral que no garanteix la igualtat
La Constitució Espanyola, igual que passa en la majoria de textos constitucionals del nostre entorn democràtic, proclama la «igualtat» com una de les notes essencials del sufragi. No obstant, el valor del vot dels espanyols dista molt de ser equivalent. Preguntem-nos per què.
En el sistema electoral del Congrés dels Diputats s'elegeixen un total de 350 diputats. Aquests es reparteixen en un total de 52 circumscripcions: les 50 províncies del territori espanyol més Ceuta i Melilla. És la mateixa Constitució la que exigeix l'assignació «d'una representació mínima inicial a cada circumscripció», que la llei electoral ha fixat en dos escons. Doncs bé, a l'atorgar-se a cada província dos escons amb independència de la seva població, 102 dels 350 diputats -el 29% del total- es distribueixen sense atendre a la realitat demogràfica. És precisament aquest sòl d'escons que no varia d'acord amb les fluctuacions poblacionals el que genera desigualtat en el valor del vot dels espanyols.
De fet, aquesta situació suposa que el sistema electoral espanyol lideri el rànquing europeu de malapportionment, és a dir, la mesura que quantifica la distorsió existent entre el percentatge d'escons que s'atorguen a les circumscripcions respecte a la població que hi resideix. En termes pràctics, això ha suposat que en aquests comicis el vot d'un sorià hagi tingut un impacte en el resultat final gairebé quatre vegades superior al d'un madrileny o un barceloní.
Són molts els que des de fa temps reclamen la modificació de l'actual sistema electoral amb l'objectiu de garantir el principi d'«un home, un vot». Per aconseguir-ho hi ha diversos camins possibles. Si el que es pretén aconseguir és que el pes de tots els vots sigui idèntic, només és possible fer-ho d'una manera: utilitzant una única circumscripció que englobi el conjunt del cens electoral, tal com passa en l'elecció de les cambres baixes de països com Holanda o Israel.
També s'arribaria a una situació bastant pròxima a la igualtat ideal si s'establís un sistema electoral que prorrategés els escons entre les diferents circumscripcions
-ja fossin províncies o comunitats autònomes-, seguint exclusivament un criteri poblacional. El principal escull amb què ensopeguen aquestes reformes és que necessitarien un canvi de caràcter constitucional, l'aprovació del qual requereix una majoria de tres cinquens a les dues cambres.
De dos a un
Hi ha un segon escenari que resulta més versemblant que l'anterior i que no necessitaria cap modificació del text constitucional. Aquesta alternativa consistiria a reformar la llei electoral per reduir dels dos escons actuals a un de sol l'assignació mínima que té atorgada cada província en l'actualitat. D'aquesta manera, encara que no desapareixerien completament les desigualtats, sí que almenys es veurien suavitzades en el marc del que és constitucionalment possible.
Notícies relacionadesEl peatge que s'hauria de pagar a canvi d'una menor desigualtat del vot seria, no obstant, la intensificació en la lluita per aconseguir un diputat en aquelles 28 províncies amb cinc o menys escons, de manera que s'augmentaria la desproporcionalitat i es dificultaria la representació del pluralisme polític en aquests territoris.
Sigui com sigui, l'alt nivell de desigualtat en el valor del vot de cada ciutadà del qual peca el sistema electoral espanyol mereix figurar en el debat sobre la necessària regeneració democràtica del nostre país.
