Anàlisi
La base de la desigualtat
La desigualtat ha crescut a Espanya i som un dels països més desiguals d'Europa. El consens en relació amb aquestes dues afirmacions és ampli i pocs neguen l'impacte de la crisi i de les retallades en l'increment de la desigualtat (en un país que, abans de la crisi, ja estava entre els més desiguals de la UE). El consens no és, no obstant, tan ampli sobre els factors que subjauen en aquesta situació: el discurs majoritari -assumit per gran part de la població i dels partits polítics, emergents o no− accepta de bon grat la idea que la desigualtat creix perquè la distància entre rics i pobres és cada vegada més gran. Però alguns sociòlegs, politòlegs i economistes ja han alertat -i les dades ho confirmen− que el creixement de la desigualtat a Espanya no és degut al creixent enriquiment dels rics, sinó també al constant empobriment dels pobres.
No es tracta, per tant, de qui està a dalt i qui està a baix, sinó de qui està dins i qui està fora: de insiders i outsiders, d'inclosos i exclosos. Les perspectives no són bones si es té en compte la previsible reducció de la demanda de treball de baixa i mitjana qualificació i l'erosió de les bases fiscals de l'Estat del benestar. No és, per tant, estranya la preocupació que els organismes internacionals, fins i tot els més conservadors, mostren per l'increment de la desigualtat.
No només crear ocupació
¿Com fer d'Espanya un país menys desigual? La creació d'ocupació -i menys encara l'ocupació que sembla generar-se durant aquesta tímida sortida de la crisi− no garanteix per si mateixa un augment de la igualtat. Per revertir el creixement de la desigualtat -desigualtat d'ingressos, però també de drets i d'oportunitats, que es transmet a més entre generacions− serà necessari articular una intervenció pública decidida que combini mesures redistributives i predistributives. Són necessàries mesures urgents en l'àmbit de la fiscalitat -cada vegada menys capaç de reduir la desigualtat que genera el mercat−, l'educació, la regulació de la immigració, el mercat de treball i les prestacions socials.
Remodelar les prestacions
Notícies relacionadesA més d'un nou model productiu, inevitablement lligat a una reindustrialització intel·ligent i a serveis de més valor afegit, és imprescindible remodelar d'arrel el sistema espanyol de prestacions socials i reforçar de forma clara les àrees tradicionalment més desateses −dependència, família, infància, rendes garantides…− de forma que puguin beneficiar-se d'aquest sistema els col·lectius ara menys afavorits: les parelles joves amb fills a càrrec, les persones amb trajectòries laborals inestables i discontínues, els immigrants sense suport, els treballadors pobres, les persones que no es poden beneficiar dels sistemes contributius...
La Fundació Foessa, vinculada a Càritas, acaba de publicar un interessant treball en què es recullen algunes alternatives de desenvolupament per a la construcció d'un sistema inclusiu de garantia de rendes. La majoria dels partits incloïen en els seus programes electorals mesures en aquest terreny. Arribada l'hora de formar governs i de pactar programes, si aspiren a reduir la desigualtat, la construcció d'un model sòlid de garantia d'ingressos hauria de ser la principal línia vermella dels partits que aspiren a millorar el país.
