El 15-M marca l'agenda cinc anys després

El primer resultat de la recerca «desallotjament plaça Catalunya» a Google és una galeria de sis fotògrafs d'EL PERIÓDICO sobre el polèmic desallotjament ordenat pel conseller Felip Puig dels acampats del 15-M a Barcelona el maig del 2011. Gairebé cinc anys després, el 15-M apareix en els resultats del 20-D de Podem a Catalunya i Euskadi, i en l'assemblea de la CUP que decideix el futur del procés independentista i condiciona la política espanyola després del daltabaix del bipartidisme. Els partits del sistema pateixen a la seva pròpia pell la ràbia generada per la majoria absoluta del PP i pel «Govern dels millors» de CiU abans que la federació abracés el sobiranisme perquè llavors estava pactant amb el PP. L'esquerra radical, transformadora o revolucionària, la que marca l'agenda a Catalunya i va camí de fer-ho a Espanya, es digui CUP o Podem, sigui Antonio Baños, Ada Colau o Pablo Iglesias, si alguna cosa té és memòria. Quan els Mossos van carregar contra els acampats i el conseller va criminalitzar els mitjans que van difondre les imatges de la desproporcionada actuació policial -que va tenir, entre altres víctimes, el David Fernàndez que ara diu sí a investir Artur Mas-, la dreta treia pit com si fos un avanç respecte del tripartit i el zapaterisme. En cinc anys, molts dels acampats van seguir formant-se i se'n van anar a l'estranger. Altres van entrar en la política institucional i la CUP abans que Barcelona en Comú o Podem canalitzessin la indignació, la ràbia de classe i l'odi acumulat per aquella repressió. Avui, després de cinc anys de molt Twitter i mitjans digitals alternatius, ha arribat l'hora de la seva venjança davant aquella dreta desmesurada. I entre els dos extrems, les classes populars i la mitjana que ha anat a menys apareixen ara atònites.