Esclerosi acadèmica

Torre de Juan Abad és un poble de Ciudad Real més carregat d'història que de població que ha sortit als mitjans per un fet poc edificant. El seu alcalde ha reconegut que des que el seu pare en la seva qualitat d'excombatent es va fer càrrec de la seva alcaldia el 1942 tots els que han tingut ocupació remunerada a l'ajuntament han sigut nomenats a dit. Un cas clar d'enxufisme que no sembla gaire excep- cional dins de la nostra Administració, encara que a vegades un vestit formal pretengui dissimular-ho. Com sol passar, davant l'enrenou que ha organitzat, el loquaç alcalde pretén ara posar aigua al vi, això sí, manxec, de la seva afirmació. La pedra ja està llançada.

Seria erroni creure que les pràctiques en contra de la meritocràcia es donen només en petits municipis. Exemples recents van demostrar que també en alguna diputació, com la d'Ourense, era condició sine qua non ser compare del seu president per poder entrar en la nòmina de la institució. Estirant el fil trobaríem exemples a tots els nivells i zones geogràfiques de pràctiques tan poc recomanables. Signe inequívoc que les coses en aquest país no han canviat en excés des dels temps de Larra.

Desgraciadament, la universitat, una institució que una vegada i una altra es qualifica per part dels uns i dels altres de peça vital per a un sa progrés econòmic, tampoc constitueix un model de bones pràctiques en el reclutament de personal. Aixeca sospites que això és així un estudi de principis de la legislatura que acaba de morir en el qual s'afirma que el 73% dels seus docents ocupaven una plaça al centre on havien llegit la seva tesi doctoral. Indici d'una possible esclerosi contrària al principi d'atracció dels millors talents que respecten fil per randa les entitats que són estrelles dins del món de la creació i difusió del saber. En aquestes entitats està prohibida la pràctica tan estesa en la majoria, afortunadament no en totes, de les nostres universitats.

No s'observa una ferma voluntat de canvi si es jutja per les condicions d'algunes convocatòries per a la cobertura de places de professorat que han aparegut recentment una vegada que el ministeri obrís la mà que havia mantingut congelades les plantilles de funcionaris. Coses de les criticades retallades. Espigolant les avorrides pàgines de les publicacions oficials s'hi troben autèntiques perles. Que no només van en contra del bon quefer universitari, sinó que constitueixen una autèntica burla al principi d'igualtat d'oportunitats que emfàticament proclamen els nostres responsables polítics. Vegem-ne alguns exemples.

Una universitat andalusa convoca places d'ajudant de doctor en diferents àrees de coneixement. Tot sembla molt correcte fins a l'apartat on es defineix aparentment amb tot detall el barem de mèrits a aplicar per a la resolució del concurs. En aquest barem s'estipula que una vegada calculada la puntuació final de cada aspirant aquesta podrà incrementar-se en un 15% atenent a uns mèrits, qualificats de preferents, entre els quals destaca el fet d'«haver tingut relació contractual o estatutària... almenys quatre anys amb la universitat» [convocant del concurs]. Encara més explícit és el Centre Universitari de la Defensa, adscrit a l'Acadèmia Militar de Saragossa, lloc que assegura que la comissió encarregada de la resolució del concurs valorarà «especialment» tant l'activitat docent com la investigadora desenvolupades al centre. Més clara l'aigua.

EL QUE ÉS curiós del cas és que els dos exemples semblen contradir la legislació que explícitament assenyala que per a la contractació de professors i professors ajudants doctors serà mèrit preferent l'estada en universitats o centres d'investigació de reconegut prestigi, espanyols o estrangers, diferents de la universitat que porti a terme la contractació. S'ha de recordar als redactors de clàusules dels concursos que la ignorància de les lleis no excusa del seu compliment.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

Aquest és el mal del nostre país. Molta legislació modernitzadora, ben intencionada per lluitar contra la corrupció, defensa encesa de la meritocràcia i de la igualtat d'oportunitats, però al capdavall s'imposen per la porta del darrere uns interessos propis de la corresponent casta, que anul·len els bons propòsits.

Recentment, el doctor Píriz Durán, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, va reivindicar en un article més autonomia i recursos com un motor indispensable per al creixement. D'acord. Però ajuda't i el cel t'ajudarà. Les seves peticions només són atendibles si els responsables corregeixen les males pràctiques que dificulten el paper que atribueix a les institucions que representa. Economista.