1
Es llegeix en minuts

L’Alan s’ha suïcidat el dia de Nadal. Tenia 17 anys i feia unes setmanes que un magistrat havia donat el vist-i-plau perquè canviés el seu nom al registre civil. Era el primer cop que a Catalunya es produïa una decisió judicial així. I va coincidir amb la d’un altre magistrat que va autoritzar un altre menor transexual a canviar-se el nom.

La mare de l’Alan ha comunicat el suïcidi del seu fill a l’associació Chrysallis, que posa en contacte famílies amb nens i adolescents transexuals. Alan i la seva família hi havien trobat l’acollida que trobaven a faltar al conjunt de la societat, on sovint el veien com una anomalia.

“Sento en l’ànima haver de donar aquesta notícia terrible i trista. El nostre fill Alan es va treure ahir la seva curta vida de 17 anys. No va poder amb la pressió de la societat i ens ha deixat per sempre”, va escriure la mare.

Chrysallis ha difós un comunicat on afirma que “la pressió i la incomprensió a l’àmbit escolar han pogut amb l’Alan” i que “no hi ha paraules per acompanyar aquest dolor ni per expressar la indignació, frustració i vergonya davant unes administracions que mai no arriben a temps, que van sempre per darrere de les necessitats de la infància i l’adolescència transexual”.

Notícies relacionades

A la plana web de l’associació hi ha un llarg llistat de missatges de condol i ànim. Pedro escriu “Les estructures i rols socials han de canviar d’una vegada i deixar de fer mal a innocents que no segueixen el camí que volen d’altres. La societat ha de canviar i ha de ser educada en el concepte d’igualtat”. Ricardo diu “L’Alan ha mort per ser normal. La malalta és la societat”.

Considerem malaltes les societats que condemnen a mort els homosexuals o obliguen les dones a cobrir-se de dalt a baix. Però la nostra tampoc no és sana.