Amb el 0-4 va començar tot
"En la reunió amb la junta hem analitzat detingudament la situació esportiva de l'equip i els comunico que Rafa Benítez té tot el nostre suport i tota confiança. Va ser l'entrenador elegit per la seva professionalitat, trajectòria i experiència i té una capacitat demostrada per treure el màxim rendiment a aquesta plantilla, que com tots sabem va patir un desgast progressiu des del gener”.
Ho va dir Florentino Pérez el 23 de novembre. ¿Del 2014? No, no, del 2015. Fa 42 dies, en una compareixença on va carregar contra els mitjans, va denunciar una campanya contra ell (“ho crec jo i ho creu tothom”) i va responsabilitzar Ancelotti del declivi de l'equip. Sí, Ancelotti, el mateix a qui el 12 de març (¿Del 2014? No, no del 2015) en una aparició idèntica va ratificar en el seu lloc (“tenim el millor entrenador que pot tenir el Madrid”) amb tot l'afecte del món. Setanta-cinc dies després, en aquell mateix saló, el president va anunciar la seva destitució.
Així que l'home que aquell mateix dia va presumir de tenir 1.500 empreses, 210.000 empleats i 30.000 milions d'euros en contractes com a prova d'estar acostumat a aguantar pressions molt més serioses que la futbolera ha acabat sucumbint a les rebequeries dels que sovint tracta en privat de ‘niñatos mimats’. En el fons, a Florentino li va millor resoldre ‘castors’, això sí, amb l'ajuda d'alguns dels que s'asseuen a la llotja, que els assumptes del vestidor.
Notícies relacionadesAcostumat a sortir amb la seva en el món dels negocis, Florentino ha anat perdent l'aurèola de ser superior en el món del futbol si és que alguna vegada en va tenir a més de per a Butragueño i un ampli sector del madridisme. En aquest negoci li ha sortit un enemic imbatible, un competidor que amb ell ha viscut els millors anys de la seva història i al qual, per més diners que hagi invertit, per més cromos que hagi comprat, per més entrenadors que hagi acomiadat, no ha pogut derrotar.
Aquesta obsessió el va portar a vendre la seva ànima al diable. El dit de Mourinho va portar el Madrid pel camí de la perdició. Encara no ha acabat de sortir d'aquell forat negre emocional. Ni la décima li ha valgut per fugir de l'enverinada herència que va deixar, amb la complicitat del president. El problema de Florentino no és Benítez, ni Ancelotti, ni la majoria de la llarga llista de noms que han desfilat per la banqueta, reforçant el poc apreci que diuen que sent en general pels entrenadors i que va començar amb Del Bosque, el primer condemnat. El problema de Florentino és el Barça. A Benítez no l'ha fet fora ara. A Benítez el va fer fora el 21 de novembre, dos dies abans de proclamar que no era un problema sinó la solució i que tenia tota la seva confiança. El va fer fora quan es va acabar el clàssic després de sentir crits demanant la seva “dimissió” i contemplar el ball del Barça i el marcador. Amb el 0-4 va començar tot.
