Anàlisi
Buscant un Pep desesperadament
El Madrid s'ha convertit en un disbarat. La pretesa màquina de generar fantasia s'ha convertit en un túnel del terror, un reality on les càmeres miren al fax de Manchester que no arriba, al departament de futbol que no s'assabenta de la sanció a Txerixev i que t'acaba costant l'expulsió de la Copa, al jutjat del Palau de Versalles on declara Benzema o a la policia perseguint James a 200 km/h. Del futbol no se n'ha sabut mai res. Florentino Pérez es va carregar Ancelotti fa sis mesos, en un moment en què ningú el qüestionava, perquè «l'equip necessitava un impuls», i va ratificar Benítez fa sis dies perquè «és la solució i no el problema».
Una mascarada en tota regla. El Madrid, sense model esportiu, es dilueix com un terròs de sucre, persegueix fantasmes en forma de campanyes mediàtiques i no suporta veure com la distància amb el Barcelona, esportivament parlant, s'engrandeix. Benítez, al carrer. Un altre fracàs esportiu, un altre projecte inacabat, l'última burla al seny esportiu.
El projecte Benítez va néixer mort. La santíssima trinitat de tot club de futbol (president, jugadors i afició) li va donar l'esquena des del primer moment. Florentino sempre ha considerat la figura de l'entrenador un sospitós necessari. El tècnic va pagar un preu massa alt per complir el somni de la seva vida, no es va fer fort en la parcel·la esportiva, va acceptar la consigna de pretendre fer girar l'equip al voltant de Bale, amb Cristiano Ronaldo encara a la plantilla, i va acceptar que no es fitxés un altre 9 per competir amb Benzema, com li hauria agradat. La trituradora d'entrenadors es va posar a funcionar quan no s'havia complert ni el primer mes de competició i el president, en els seus dos mandats, ja pot formar el seu primer onze de tècnics. Això evidencia uns tombs lamentables i una falta de criteri corrosiva. L'entrenador no va enganyar ningú. Quan es fitxa Benítez se sap el que ofereix, el seu mètode, la seva manera de viure el futbol i d'entendre la professió. Rafa tampoc va respectar la seva història.
Notícies relacionadesEl vestuari, amb líders de fang, va olorar debilitat i poca mà esquerra en el maneig dels egos. Va perdre en la permanent comparació amb Ancelotti, exjugador d'elit i «un dels nostres» als ulls de la plantilla. I va anar perdent adhesions i complicitats.
Arriba Zinedine Zidane, un cigne quan vestia de curt i un signe d'interrogació com a tècnic d'elit. Si el trànsit de Segona B a Primera va funcionar a Barcelona, també pot funcionar a Madrid és el pueril plantejament. La diferència és que Zidane arriba en qualitat de bomber i Pep Guardiola va arribar com a entrenador. Almenys, el francès es mereix el benefici del dubte, encara que hauria fet bé d'esmentar Benítez en les seves primeres paraules com a tècnic blanc. L'esperpèntic comiat de Rafa es va convertir en la presentació de Zizou. La radiografia d'aquest Madrid.
