La clau

1
Es llegeix en minuts

En un sistema electoral de doble volta, les opcions que menys vots han obtingut en la primera queden eliminades, de manera que a la segona no hi ha possibilitat que el resultat sigui molt semblant a la primera i no existeix un elevat risc de bloqueig. El vot es concentra o, simplement, els perdedors es queden a casa. No és, per descomptat, el cas espanyol ni el català. Els especialistes en demoscòpia diuen que, si es repetissin les eleccions generals, hi ha molts números que les coses quedin més o menys com estan ara, amb idèntica impossibilitat (o possibilitat) de pactes. ¿Què fem si després de sis mesos tornem a les urnes i el repartiment de cartes és molt semblant? ¿Tornar a repartir?

A Catalunya, la situació és bastant diferent. No solament no hi haurà menys opcions que a la primera volta del 27-S, sinó que n'hi pot haver més. Perduda la potestat d'anticipar eleccions, Mas ja no té arguments per convèncer Junqueras de la bondat de tornar a anar junts al març, quan tot apunta que una CDC a la deriva quedaria darrere d'ERC i no només dels republicans.

Resolució

Notícies relacionades

Un nou repartiment de cartes pot fer que algú que no sigui Mas es quedi amb una bona mà. I sense ell a la presidència -ja ens ho va avisar dimarts- s'acaba el procés (almenys tal com l'hem viscut en aquests més de tres anys). Convergència, o com se n'acabi dient després de la refundació, no anirà ni a la cantonada de segona de ningú perquè li parteixin la cara. Veuran com tot el que fins ara eren certeses es converteix en dubtes i tot ha de ser tornat a decidir, incloent-hi l'al·lucinant resolució de desobediència i desconnexió aprovada pel Parlament el 9 de novembre passat, quan ni hi havia nou Govern ni se l'esperava.

En això, potser hem batut un nou rècord d'efímers. La República catalana de Pau Claris (1641) va durar 15 dies; la de Francesc Macià (1931), tres; i l'Estat Català de Lluís Companys (1934), 10 hores. Això del 2015, ni idea de com comptar-ho. Ben mirat, va avortar. Ja veurem si tindrà prou entitat per fer-se un forat en la Història o si, simplement, quedarà en historieta. Això que en llenguatge d'ara en diem còmic.