Foc d'encenalls

Abans que res, ¡felicitats! Saludem sense rubor el crac que, en un partit aspre, poc esportiu, i bloquejat, ha aconseguit embastar sobre el xiulet final una fenomenal jugada d'astúcia i emportar-se els tres punts. No és a l'abast de tothom una capacitat de supervivència semblant. Aquesta vegada a Artur Mas sobreviure li ha costat la presidència de la Generalitat, un alt preu que possiblement també hauria pagat en dos mesos després de les eleccions i, el que és pitjor, hauria perdut el control del procés. Amb el pacte in extremis de dissabte, Mas aconsegueix: 1) Designar personalment el seu successor -compte que aquestes decisions les carrega el diable, o que l'hi preguntin a Aznar-; 2) Evitar noves eleccions d'incert final. 3) Mantenir ERC lligada a Junts pel Sí. 4) Guanyar temps per refundar Convergència i per tornar a presentar-se en un futur pròxim, aquesta vegada com el líder que va renunciar la poltrona i va saber sacrificar-se. 5) El més inaudit: el suïcidi de la CUP. El punt 4 de l'acord és el més semblant als Processos de Moscou (1936-38) quan Stalin va fer confessar tota la vella guàrdia leninista (Bukharin, Zonoviev, Kamenez...) que havia conspirat per restaurar el capitalisme, i els va afusellar. ¡Magistral! I per firmar la confessió d'haver obstaculitzat el procés i posar-se a disposició de qui mana, a la CUP no li ha fet falta ni una miserable assemblea. ¡Bravo una altra vegada!

¿I ara, què?

Ja tenim la nau de les il·lusions amb nous aparells. ¿Per salpar? En absolut. Des del 2012 que simulem que salpem. Seguim al moll sense permís per sortir a mar obert. No ens ho deixa fer l'autoritat competent i ja hem comprovat que no hi ha massa crítica a la tripulació per a un motí. Jugarem a fer lleis que duraran hores, imaginarem que desviem d'un cop de ploma el flux de diners que alimenten les arques espanyoles, creurem en la desconnexió imaginària retransmesa en jornades històriques per ràdio i televisió. I ho farem -com més malament, millor- amb un Govern espanyol apinyat a corre-cuita, i amb tota la ceguesa del món, per combatre el «desafiament sobiranista». Lamentable joc de miralls amb el qual seguir en l'oníric país de les meravelles uns mesos més.