La inacabable odissea de l'home de l'espai
Clàssic i etern. Així, com l'esmòquing que va triar per a l'ocasió, és ja Leo Messi. Cinc pilotes d'or i la sensació, per si no estava prou clara, que al Barça ha crescut i s'ha multiplicat el millor futbolista de tots els temps. «Si no ho és, que baixi Déu i que ho vegi», va dir un. “No pot. És a la gala de Zuric”, li van contestar.
Curiosa coincidència. El mateix dia que Messi estableix distàncies que ja són siderals entre ell i els altres va marxar David Bowie, l'artista que en aquella cançó es preguntava si hi havia vida a Mart. Messi li va respondre uns quants anys després. Potser no prové del mateix Mart, però és clar que hi ha vida extraterrestre, almenys als camps de futbol. Aquella esquerra que fins i tot Cristiano Ronaldo va entronitzar ahir amb generositat disfressada d'una certa ironia només va poder arribar des d'un món superior a aquest.
En el món d'aquí baix, en canvi, passen coses tan terrenals, i està bé que passin, com que un futbolista que acaba de fitxar per un equip de la Tercera Divisió brasilera anomenat Wendell Lira li arrabassi al marcià el trofeu al millor gol de l'any. Un golàs, per cert, però Messi viu tan per sobre de la resta que la seva extraordinària jugada a la final de Copa davant l'Athletic de Bilbao ha de ser jutjada per lleis físiques i tècniques d'un altre planeta.
Menys discutible que l'elecció d'aquell gol de Wendell Lira és el domini final del 'marcià' amb esmòquing en la classificació absoluta, malgrat que alguns votants excèntrics o directament indocumentats, que de tot hi ha d'haver en el sufragi universal de la FIFA, van decidir no incloure'l entre els tres millors de l'any.
En l'escala afectiva, Messi també va per a gran campió. Neymar diu obertament que està "enamorat" d'ell (de fet, en la jerarquia dels petons de felicitació després de conèixer-se el veredicte va ser el segon després d'Antonella, la seva dona). Als braços de l'àvia, el petit Thiago (cella trencada, quin trasto) el veia allà al fons, acariciant la bola daurada. El papa se te'n va al gol cada cap de setmana, però val la pena, Thiago.
Notícies relacionadesHi va haver un gest amb el cor per als argentins, a qui va regalar la frase que canviaria un Mundial per a ells per les cinc pilotes d'or que ha portat al Camp Nou. No ho oblidem, és un trofeu individual, però sempre reflecteix una temporada excel·lent de l'equip, un any de rues, cava i coets dels grossos.
És un gran dia per a Messi i per a la seva inacabable odissea espacial; un gran dia per al Barça que Luis Enrique potser no hauria d'haver vist per televisió.
