Cronista principal del procés
El dia que Carles Puigdemont és investit president de la Generalitat també s'ha produït el primer pacte entre PSOE i C's al Congrés (amb el vist-i-plau del PP), que posa al socialista basc Patxi López a la presidència de la cambra baixa i, colateralment, evita que En Comú Podem tingui grup parlamentari propi: debilitament de la veu catalana i defensora del dret a decidir entre l'amalgama de sensibilitats violetes. Carles Puigdemont haurà de liderar amb astúcia un govern multicolor, amb estils i personalitats molt diverses, talment com queda reflectit en els grups parlamentaris de la CUP i JxSí.
Ara bé, Puigdemont és un personatge que presenta algunes avantatges que, al meu entendre, poden contribuir a forjar un president poc vinculat amb l'estil convergent habitual (que en alguns encara els genera urticària) i més pròxim als polítics del segle XXI.
Primer. El qui ha estat alcalde de Girona i periodista belluguet a comarques té un perfil netament independentista, que des del seu moment va posar al servei de la JNC per molt que fins i tot hi va haver qui no entengués perquè, en aquell moment, s'inclinava per les joventuts convergents. De totes maneres, seguint un dels lemes d'aquesta agrupació juvenil "fàbrica de patriotes" no hi ha dubte que la seva formació política ha tingut un recorregut coherent, per molt que meteòric en el moment que el país ha estat faltat de lideratges i ha buscat noves cares (a nivell municipal i a nivell nacional).
Segon. Un líder forjat a la política municipal sempre és una garantia de caràcter dialogant, pragmàtic, treballador i disposat a escoltar. Un govern en minoria a Girona ha fet que el seu executiu s'obrís al pacte, més en una ciutat on la CUP està implantada (té quatre regidors) i té ascendència entre l'electorat. És un polític de l'interior, sense rebre l'herència enverinada de les famílies adinerades de la burgesia barcelonina, fill de la menestralia d'Amer.
Tercer. Tot i no haver estat massa temps president de l'AMI, el seu ascendent en el món municipal el fan coneixedor de la realitat diversa del país. Clarament, l'autodenominat procés beu de múltiples actors, tots ells diversos i d'implantació diferent al territori: des de la rauxa professada a les comarques d'interior, al independentisme de butxaca de la burgesia i certs estaments empresarials. Puigdemont coneix el territori i pot analitzar, críticament, el seu relat basat en la diversitat.
Quart. Parlant de relat. Puigdemont és periodista, amb visió internacionalista. Ara més que mai s'ha de saber explicar el món què està passant. D'ell neixen iniciatives periodístiques com l'ACN o el Catalonia Today, totes dues disposades a explicar al món les particularitats de Catalunya. Haver estat l'impulsar d'una agència de notícies, principal estructura d'estat mediàtica per poder explotar la denominada media diplomacy, diu molt de la figura del President. Les batalles ideològiques per la independència es guanyen als parlaments, però les victòries no són totals si no són acompanyades d'un relat versemblant, cohesionador de sensibilitats i promotor de complicitats. En la figura del President hi ha d'haver un arquitecte, però també un cronista implacable d'aquest camí cap al horitzó nacional de plenitud.
