Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre del 2015, uns 16 dels 38 milions d’espanyols en edat de treballar (un 40%) són inactius laborals. Ho són perquè, com assenyala María Ángeles Durán en el seu llibre El trabajo no remunerado en la economía global, l’EPA és un instrument estadístic potent, però ideologitzat, que no comptabilitza com a treballadors les persones que fan activitats que no s’ajusten a la seva definició de treball: una feina retribuïda.
Els inactius són, en conseqüència, una població de la qual gairebé ningú parla. Això, malgrat que la seva contribució a la cohesió social és tan important, o encara més, que molts programes de polítiques públiques. Aquest seria el cas dels jubilats que cuiden els seus néts. Si ells es declaressin en vaga, fet que gairebé va passar en la vaga general del 29 de setembre del 2010, provocarien un desgavell social immediat.
Però potser la població més marginada injustament per la definició d’inactivitat és la catalogada com a tasques de la llar. És una categoria molt feminitzada que suposa el 22,6% del total de persones inactives, aproximadament 3,5 milions de dones, davant de 325.000 homes. Dones catalogades d’inactives, però que en realitat són molt actives: treballen de mitjana les mateixes hores que al mercat laboral remunerat, amb el plus afegit d’un 27% que ho fa en jornades extrallargues, davant de l’11% en el mercat laboral retribuït.
I, per cert, ja no responen a l’estereotip de dones grans amb poca formació. En la franja entre 25 a 29 anys trobem un diferencial de 70.000 dones més que homes, diferencial que s’eixampla en els trams següents.
Per un altre costat, un 53% té formació que va des de l’educació secundària fins a la universitària. Els rul·los i la bata embuatada són, sens dubte, cosa del passat, però no ho és la desigual distribució laboral entre sexes, que segueix molt present malgrat els lleugers avanços de l’última dècada.
Notícies relacionadesAquesta excessiva feminització, que cada vegada està menys justificada, és una mala notícia. Si analitzem el que s’amaga darrere de les tasques de la llar, veurem que és un ofici que exigeix competències complexes. Cosa que descobreixen a deshora els divorciats, però que, al no estar reconeguda com a feina per l’EPA, les acaba excloent, en la pràctica, del mercat laboral.
Les conseqüències són clares: de les persones que estaven inactives el segon trimestre del 2015, un 92% seguien com a inactives el tercer trimestre i només un 3% va passar a la categoria d’ocupat. És a dir, és molt difícil accedir al mercat laboral remunerat des de la categoria d’inactiu una vegada que t’hi instal·les. Per a les dones dedicades a les tasques de la llar suposa acceptar una pràctica social que perpetua la discriminació laboral, fins i tot en els casos de les que són joves i molt ben formades. Una mala notícia.
