Colau, pobresa i desigualtat

Alguns energúmens, a la xarxa i a les tertúlies, s’han llançat a la jugular de l’alcaldessa Ada Colau després de la publicació de l’informe municipal sobre la desigualtat a Barcelona. Hi ha una cosa pitjor que un ciutadà desinformat, un ciutadà mal informat. Les esgarrifoses xifres d’augment de la distància entre rics i pobres corresponen a l’any 2014, abans que Colau entrés a governar, i és evident que no són el resultat de les seves decisions, sinó del que va passar en els cinc o deu anys anteriors. I com demostra l’informe publicat unes hores després per Intermón-Oxfam, no es tracta ni tan sols d’una tendència barcelonina, catalana o europea sinó global. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    Amb tot, la desigualtat és més una arma política que una realitat social. El que és realment clamorós és el descens d’una importantíssima legió de ciutadans de classe mitjana a l’infern de la pobresa. I no només de manera passatgera sinó de forma crònica. Barcelona és un dels observatoris més palmaris d’aquest fenomen global. ¿Per què hem arribat fins aquí? No hi ha una sola causa, però és evident que la versió neoliberal de la globalització ha sigut determinant, com ho demostra l’informe d’Oxfam: la desregulació ha permès simultàniament la fugida dels capitals cap a paradisos fiscals i la deslocalització del treball cap a paradisos socials. De manera que els rics no paguen impostos al lloc on viuen i usen serveis públics i les classes mitjanes perden el benestar al perdre la feina o es precaritzen pagant els impostos que altres no paguen. Un torpede a la línia de flotació del pacte social que va forjar el model europeu al qual hem renunciat sense dir ni piu.

L’acció municipal

L’actual consistori de Barcelona ha dedicat 100 milions de superàvit a pal·liar la creixent desigualtat. Un pegat com el que es proposa el flamant Govern de Puigdemont. Però la solució final ens tornarà al debat de sempre: ¿s’ha de redistribuir rendes de Pedralbes a Trinitat Nova? ¿O s’ha de crear nova riquesa i repartir-la millor? Decidim pensant que avui la riquesa no només està en la propietat, sinó també en la creativitat i en les oportunitats.