El 'mitjó' del Liceu

Fa un temps, un modest mitjó va generar una gran polèmica en què van intervenir tant artistes com ciutadans –amb opinió o sense– que van manifestar el seu grat o desgrat amb l’escultura de 18 metres que havia de penjar de la sala Oval del Palau Nacional, seu del MNAC. Que l’autor del mitjó fos la gran patum de l’art català, Antoni Tàpies, no va ser un obstacle perquè es rebutgés aquell símbol de la quotidianitat.

Ara el Liceu pot tenir el seu mitjó, que en aquest cas serien les 170 argolles que l’artista Frederic Amat vol posar a la doble façana del teatre, la que dóna a la Rambla i llisca cap al carrer de Sant Pau. Des que es va conèixer el projecte, ja hi ha hagut un cert enrenou per consideracions estètiques.

No obstant, abans d’arribar a examinar les qüestions artístiques o el mèrit de la proposta, cal fer altres reflexions. La façana va sobreviure a l’incendi del 1994. Han passat tres lustres des de la reobertura del teatre després de la reconstrucció. Segons els experts, defectes estructurals deguts a la seva exposició a la meteorologia aconsellen la restauració del símbol extern del teatre. A aquesta necessitat s’hi afegeix una altra qüestió. La façana llueix poc. Té poca visibilitat.

Tenint en compte que les arques del Liceu estan buides, la primavera passada el teatre va llançar la campanya Dóna llum al Liceu amb l’objectiu de recollir fons per a la restauració i donar a la façana una il·luminació integral que permetés jugar amb diferents intensitats i colors. El cost de l’obra era de 450.000 euros i els primers 69.000 es van recaptar en un sopar a l’americana, a raó de 250 euros el cobert i amb Plácido Domingo de ganxo.

La restauració canònica estava encarrilada. Els arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré, que ja havien col·laborat amb el desaparegut Ignasi de Solà-Morales en la reconstrucció del teatre, van guanyar el concurs per a l’obra. I ara, de sobte, apareix Amat amb un finançador de la seva idea, el col·leccionista Josep Suñol, que segons sembla posarà els 300.000 euros que costaran els anells.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

 En el passat el Liceu ha pogut fet fet coses malament però, per exemple, va posar a concurs, com ha de ser, la decoració del sostre de la sala (que va guanyar Perejaume), com bé sap el mateix Amat, que s’hi havia presentat. Ara no hi ha hagut concurs per a una intervenció de gran calat urbà en un frontis situat en un dels llocs privilegiats de Barcelona com és la Rambla. Es tracta a més d’una façana que no permet gaires canvis pel fet d’estar qualificada com a bé cultural d’interès nacional.

¿Era suficient la llum verda de la comissió executiva del teatre i la del consorci a un pla que se superposa al de la restauració canònica, aprovat amb anterioritat, que ja contemplava la visibilitat més gran de la façana? Si d’això últim es tracta, ¿no n’hi ha prou amb la recuperació de les quatre vidrieres modernistes del Cercle del Liceu que ara seran visibles des del carrer de Sant Pau? I una última pregunta, ¿no és més important el que passa a dins del teatre que el seu aspecte exterior? Amb els 300.000 euros que costarien les argolles es podrien comprar nous instruments per a l’orquestra. Per exemple.