Calma, però no hi ha temps per perdre

Aquest inici del 2016 està sent un dels pitjors per a les borses. Les caigudes són importants a Espanya, a la majoria de mercats europeus, als Estats Units, a la Xina i en altres. Els que tenen experiència en els mercats financers saben que els intents d'explicar quines són les causes de les pujades o baixades solen ser en va. Com a màxim es poden mencionar dades de context que aporten una llum parcial per entendre per què passa el que passa. Però no hi ha cap forma de saber, precisament i exactament, per què les borses van baixar ahir i, encara menys, no hi ha cap base per preveure què passarà avui o demà.

¿Quins són els elements del context que formen una part del puzle? Els principals són la caiguda dels preus del petroli i de les matèries primeres en general, dubtes importants sobre el futur econòmic de la Xina, i expectatives frustrades de creixement en diverses economies. Amb tot, com adverteix Mohamed A. EL-Erian, expert en mercats financers, cap d'aquests factors, ni aïlladament ni agafats conjuntament, poden explicar la volatilitat i les turbulències actuals. Aquests factors de context se superposen, s'afegeixen, a moviments de fons. El principal és el canvi en el paper dels bancs centrals. Per diverses raons, diferents en cada part del món, cada cop podrem comptar-hi menys perquè absorbeixin la volatilitat dels mercats financers.

En el cas dels Estats Units, després de donar-hi moltes voltes, han decidit que hi ha motius de pes per donar per acabat el període d'intervencions extraordinàries en l'economia i començar a apujar els tipus d'interès. En el cas de la Unió Europea, la situació econòmica està menys clara i amb panorames bastant diferents segons el país. A més a més, cada integrant de la Unió té una agenda i una dinàmica política pròpies, cosa que en general dificulta la coordinació.

Correcció a la Xina

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Correcció a la Xina¿Què es pot fer? Convé mantenir la calma, ja que no hi ha senyals que estiguem entrant en un túnel com el del 2008. A més, sobre molts dels factors de context no tenim la més mínima possibilitat d'influència. En alguns casos, com la correcció a la Xina, el que està passant es veia venir i, probablement, sigui una bona notícia. Hauríem de concentrar-nos en allò que depèn de nosaltres.

Aquesta època tumultuosa als mercats arriba quan el timó polític encara no ha fixat rumb: el Govern d'Espanya no s'ha constituït i el de la Generalitat s'acaba d'estrenar amb l'aparent intenció d'autoextingir-se en 18 mesos. No hi ha temps per perdre. Amb tota seguretat superarem aquestes turbulències financeres, però les alarmes que s'encenen aquests dies haurien de servir per recordar-nos, especialment als polítics, que la recuperació segueix sent feble i incerta, amb molts punts fràgils entre els quals segueix sobresortint l'atur. Els polítics, nous i vells, poden distreure's amb les seves declaracions i els seus gestos, però algú ha de començar a governar.