Un nou rumb a Taiwan

Després de l'aclaparadora victòria de Tsai Ing-wen i el Partit Democràtic Progressista (PDP) a Taiwan, moltes veus van clamar immediatament a favor de la calma en les relacions a través de l'estret. I és que, si bé era esperat per tothom, el canvi de rumb en la política de Formosa obre un horitzó inevitable d'incerteses. Tsai ja va fer valer en campanya el seu missatge de compromís amb l'statu quo, però la seva pròpia victòria és una derrota en tota regla d'un estat de coses marcat per la interlocució gairebé exclusiva del seu rival, el Kuomintang, en el diàleg amb el continent.

Hi ha dues principals interpretacions de l'statu quo. La que comparteixen el Partit Comunista de la Xina (PCX) i el Kuomintang (KMT), que al·ludeix a la integració de les propostes d'un i altre. Dels tres nos del KMT (a la unificació, a la independència, a la violència) a la fórmula un país dos sistemes del PCX, el consens del 1992 (només existeix una Xina encara que cada part difereix en la interpretació) va establir el mínim comú denominador acceptable per a les dues parts. Sobre aquesta base es va avançar des del 2005, i sobretot des del 2008, en l'establiment d'un tercer espai de construcció d'una identitat comuna basada en la interacció progressiva a tots els nivells. El propòsit de tots dos partits consistia a anar eixamplant aquest espai de mica en mica.

La victòria del PDP envia en orris aquest procediment que apunta a la unificació de fet com a via per resoldre el problema històric de la separació, primer al segle XIX i després al XX. L'statu quo de Tsai no és el del tàndem PCX-KMT. Si per a aquests es tracta d'un punt de partida, per a Tsai es tracta més aviat d'un límit. Comprometre's amb l'statu quo significa per a Tsai declarar que no es faran passos en direcció a la independència però és previsible que tampoc se'n faran cap a la unificació. Davant d'un concepte dinàmic de l'statu quo, el que ofereix Tsai és un concepte estàtic. Per això, la incertesa envolta fins i tot el futur immediat dels acords i les negociacions recents, on s'han establert alguns complexos avanços. Per una altra part, la implementació completa d'acords ja establerts podria experimentar alguns revessos a la vista del protagonisme parlamentari que es veu venir en totes les qüestions relatives al diàleg a través de l'estret.

La figura d'un mediador que pugui contribuir inicialment a construir ponts entre les dues parts va ser evocada durant la campanya. James Soong, el líder del Partit el Poble Primer, formació de signe nacionalista escindida del KMT i amb tres diputats, ben rebut a Pequín, podria tenir algun paper en aquest sentit. En els últims anys, els intents de formalitzar un diàleg PCX-PDP a través de la via local o acadèmica, que persisteixen, no s'han vist coronats totalment per l'èxit.

Si les coses estan complicades en el pla institucional, la situació no és gaire millor a altres nivells. El missatge transmès per l'electorat taiwanès en relació amb la unificació és que ni la vol ni li corre pressa, contràriament al que manifesta Xi Jinping al continent a l'asseverar que aquest problema no es pot deixar pendent de generació en generació. L'estudiantil Moviment Gira-sol la primavera del 2014 va catalitzar les alarmes, aglutinades ara singularment per aquests cinc diputats del Partit Nou Poder, tot propiciant un espectacular gir de la societat taiwanesa que va noquejar el KMT. Amb els recanvis cremats en aquestes eleccions, li costarà el seu temps recuperar-se.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Pequín necessita altura de mires. Per al continent, Taiwan és casus belli. Per això mateix ha de demostrar cintura suficient per reconèixer de facto les noves autoritats taiwaneses i treballar amb elles si anhela vèncer les resistències socials a l'illa. Respectar la democràcia multipartidista existent a Taiwan l'obliga a tenir en compte totes les forces. Per una altra banda, Tsai ha de tenir present que durant el mandat de Chen Shui-bian (també del PDP), entre el 2000 i el 2008, els esforços de Taipei per obrir-se a altres espais econòmics van ser en va. Malgrat la vocació criptoindependentista de Chen, la dependència econòmica de Taiwan respecte al continent es va accentuar.

Tsai Ing-wen ha d'afrontar una situació econòmica estancada, fet que també va pesar en la derrota nacionalista. L'espera la integració en els blocs regionals en formació, però haurà de comptar amb l'anuència continental, que té importants capacitats per obstaculitzar-la. Per altra part, li exigirà també l'adopció de mesures liberalitzadores i impopulars. La seva presidència, nascuda amb tan bona estrella i tan ampli suport, no serà bufar i fer ampolles.