La invasió de la brutícia
El 5 de juliol de 1975, La Voz de Castilla obria la seva edició amb una portada que ha passat a la història: La invasió de la brutícia. Aquell dia, a Burgos més de 4.000 joves van assistir a l'anunciat primer gran festival de música pop que se celebrava a Espanya. El dictador estava més o menys viu en el moment en què bandes com Burning o Triana ocupaven l'escenari de la plaça de toros de la ciutat castellana.
Al cap de 41 anys, i aquesta vegada al Congrés dels Diputats, el Parlament democràtic d'un país europeu, s'han tornat ha escoltar per part de senyories i de saberuts tertulians les mateixes expressions que es van utilitzar per assenyalar els assistents al festival polsegós, en aquest cas per referir-se a diputats electes que prenien possessió dels seus càrrecs.
Des que la regeneració política és un clam, estem assistint a una operació de descrèdit amb els nous inquilins dels parlaments, ja sigui l'estatal o els autonòmic. Els sobrenoms, les mofes, el paternalisme i un masclisme caspós ocupen els titulars diàriament.
¿Ningú se'n recorda de quan «els barbuts» van arribar a la Carrera de San Jerónimo amb les jaquetes de pana? És veritat que ens hem de remuntar a quan els que serien protagonistes del «canvi» parlaven de legalitzar la marihuana i deien no a l'OTAN. Mireu d'hemeroteca i veureu les bestieses que deien els mitjans.
No sé què pensareu, però jo tinc la sensació que aquesta pel·lícula ja l'he vist. La Transició convertida en gènere. Els guionistes aquesta vegada semblen de casa, però els productors segueixen sent de fora; les subvencions al punt, el rodatge al caure, hi ha pressa per estrenar.
No hi ha res com canviar per seguir igual.
