OPINIÓ
El dia que MAFO i Guindos no es van parlar en un avió
Hivern del 2012. El PP acaba d’arribar al poder i Luis de Guindos és el ministre d’Economia. Miguel Ángel Fernández Ordóñez (MAFO per a gairebé tothom, encara que a ell el molesta que l’identifiquin així), fa cinc anys i mig que és governador del Banc d’Espanya, nomenat pel Govern de Zapatero, que també va trencar l’històric consens PSOE-PP per pactar el número u i el dos
–subgovernador– de la institució.
Luis de Guindos i MAFO, dos personatges que no sintonitzen, coincideixen aquell hivern a Brussel·les en una reunió de l’Ecofin. Espanya està en el punt de mira, però encara no ha esclatat el cas Bankia i el Govern intenta evitar la intervenció total del país, que era el que alguns banquers –Emilio Botín inclòs– li demanaven al ministre d’Economia, encara que postil·laven que recolzarien el que decidís el responsable de l’economia espanyola. Al final de la reunió –difícil– a Brussel·les, avançada la tarda, Guindos li ofereix a MAFO lloc a l’avió oficial de la delegació espanyola per tornar a Madrid. El governador del Banc d’Espanya accepta l’oferiment amb naturalitat. Una vegada a l’aparell, Guindos i MAFO –pràcticament no hi viatjava ningú més– van escollir seients tan separats com va ser possible i es van posar a dormir o van fingir que dormien. Ni una paraula en tot el trajecte i, a l’arribar a Madrid, un fred adéu, res més.
Hivern del 2016. MAFO, quatre anys després, publica un llibre autojustificatiu de la seva etapa al capdavant del Banc d’Espanya, que no és més que una manera de passar comptes amb gairebé tots, però especialment amb Luis de Guindos, pel rescat financer a les antigues caixes d’estalvis. MAFO eludeix, no obstant, que tant ell com el Banc d’Espanya que dirigia, no van poder, no van saber o no van voler veure a temps els problemes de les caixes i que, quan ho van fer, el resultat va ser, per exemple, la creació d’una entitat com Bankia, la sortida a borsa de la qual van recolzar sense reserves. És cert que el Govern de Zapatero, a qui es devia, no volia ni sentir parlar d’embolics a les caixes, però en el sou del governador
–com sap el bon economista que és MAFO, malgrat que va cometre el gran error d’intentar evitar problemes a qui el va nomenar– també figura fer de veu de la consciència del Govern de torn i hi ha molts precedents.
MAFO, l’home que va voler ser ministre i sempre es va quedar amb la mel als llavis, va sortir del Banc d’Espanya per la porta del darrere i ara les seves millors reflexions es perden en una venjança que se li girarà en contra. Gairebé al mateix temps, Guindos ultima el seu comiat del ministeri amb un balanç positiu: el PIB creix al 3,2%, la prima de risc està continguda, hi ha superàvit de l’1% de la balança per compte corrent i un descens de l’atur de 678.000 persones el 2015. El mèrit no és només seu, és del Govern en conjunt, però ell hi era. Dos homes que no es van parlar en un avió i dos balanços personals molt diferents.
