El treball, segons Ruskin
Segons l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, el 60% de l’ocupació creada a Catalunya el tercer trimestre del 2015 va ser de mala qualitat. Una dada irrellevant per a alguns davant la necessitat de crear llocs de treball, però molt important perquè reflecteix la salut democràtica d’una societat. Si cada vegada hi ha més gent que inicia el camí de la deslaborització, o que desconnecta anímicament de la seva feina, és que aquesta societat té un problema afegit a la desocupació elevada. Un problema que ja preocupava els reformistes no revolucionaris del segle XIX, entre els quals destaca John Ruskin (1819-1900), un crític agut de la modernitat.
Segons Ruskin, el model capitalista es basava en l’avarícia i la productivitat, a costa de la degradació del treball, que no es podia justificar ni per l’ocupació precària creada ni per l’accessibilitat més gran dels treballadors a articles de baixa qualitat aliens a les necessitats humanes. Ruskin entenia que no pot haver-hi una bona societat sense un treball basat en l’afecte i respecte pel treballador, cosa que la relació contractual capitalista no podia ni volia concebre. Restaurar una economia basada en l’afecte compatible amb el sistema capitalista suposava, per tant, reformar la matriu productiva en què el treball s’executava.
Però la construcció de l’afecte necessita temps i voluntat i només es pot donar en estructures productives basades en la pertinença i la permanència que satisfacin almenys dos requisits: la certesa de l’ocupació i el salari fix. Ruskin veu en la perpètua precarietat de l’ocupació i en la volatilitat del salari els elements que fan impossible la química dels afectes. Una mala notícia perquè només des de l’afecte s’aconseguirà que el treballador respecti el seu patró i desenvolupi compromís amb l’empresa, honestedat i felicitat, acceptant els sacrificis que imposin els mals temps. Les crisis econòmiques o les oscil·lacions de la demanda no han de ser, per tant, elements determinants d’una política d’ocupació reduïda a la relació ocasional.
Notícies relacionadesPer Ruskin, el treball és part essencial de la vida de l’home i de la seva realització. Per això, la seva crítica a la divisió del treball no és econòmica, sinó moral, perquè els homes «són trencats en trossets, de manera que l’ús de la seva intel·ligència es limita a produir la punta de l’agulla o el cap d’un clau». Un model que fa que els treballadors s’avergonyeixin de si mateixos, perquè el treball degradant, al qual estan condemnats, els fa sentir com a éssers humans degradats.
L’OIT diu que l’economia ha d’estar al servei de l’home i no a la inversa. Ruskin hi estaria d’acord.
