Anàlisi
(Ir)responsabilitat del Rei, irresponsabilitat de Rajoy
El Rei és irresponsable. Efectivament, segons l'article 56.3 de la Constitució espanyola, la persona del Rei no està subjecta a responsabilitat. Això significa que els seus actes són deguts. En altres paraules, que no pot adoptar decisions polítiques discrecionals i, a més, que totes sempre han d'anar ratificades per un altre òrgan o poder de l'Estat (que és realment qui assumeix aquesta responsabilitat). En uns casos és el president del Govern, en altres un ministre, i en altres, com en la proposta de candidat a la presidència del Govern, el president del Congrés.
El Rei no pren decisions, sinó que amb els seus actes es limita a perfeccionar determinats actes polítics convertint-los en actes d'Estat. Per aquesta raó, la funció que li correspon al Rei en aquest supòsit es limita a la proposta d'un candidat que tingui la possibilitat d'aglutinar prou suports per ser investit president en el debat d'investidura, és a dir, ha d'acceptar la proposta de candidat que se li fa arribar, però no pot entrar a apreciar o valorar qüestions d'oportunitat a l'hora de fer aquest oferiment. Dit d'una altra manera, el Rei ha de limitar-se a proposar aquell candidat que tingui la legitimitat democràtica i la capacitat política suficient per intentar la investidura. No només per aconseguir-la.
Al no acceptar la proposta inicial que li va fer el cap de l'Estat, Mariano Rajoy va forçar els termes constitucionals de les atribucions reials i va tensar l'equilibri de l'arquitectura institucional, perquè li va traslladar al Rei la responsabilitat de prendre una decisió política que no li correspon.
Cert és que la competència per proposar candidat a la presidència del Govern ha d'interpretar-se conjuntament amb l'atribució que li confereix l'apartat 1 del mateix article 56, i que sens dubte és una de les més importants de les quals gaudeix el cap de l'Estat, la d'«arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions». Però ara com ara no estem davant una situació que requereixi d'arbitri o moderació, perquè el funcionament segueix sent regular. Sense certeses encara sobre la identitat del futur president del Govern, però regular, ja que el procediment és el constitucionalment previst i encara no ha sigut esgotat. Traslladar al Rei la responsabilitat i la potestat de proposar un candidat a la presidència pel mer fet que qui havia d'intentar-ho en primera instància ho hagi rebutjat comporta l'efecte constitucional no desitjat de situar el cap de l'Estat en una posició no estimada per la nostra Constitució ni pel nostre sistema parlamentari.
Amb la seva negativa, Rajoy podia haver convertit la proposta del Rei en un acte polític i no en un acte degut: el de convèncer un altre candidat perquè comencés a buscar suports. I això ni ho pot fer ni ho ha de fer.
El temps de Sánchez
Notícies relacionadesPer això, d'acord amb la definició del Diccionario de la Real Academia Española, el Rei és irresponsable en la seva primera accepció: «(…) Dit d'una persona: a qui no se li pot exigir responsabilitat». No obstant, Rajoy ho és en la seva segona: «(…) Que adopta decisions importants sense la deguda meditació».
I davant aquest escenari, sembla assenyat i responsable que Pedro Sánchez anunciés abans-d'ahir, amb l'anticipació suficient i abans de la reunió amb el Rei, la seva disponibilitat per governar. Davant aquesta actitud, la proposta del Rei és deguda.
