Bolaño a Chicago i... ¿a Broadway?

Dissabte a la nit (amb la diferència horària a la qual obliga el moviment de la Terra al voltant del sol) s’estrenarà a Chicago una adaptació teatral de 2666 de Roberto Bolaño, produïda pel prestigiós Goodman Theatre d’aquella ciutat, adaptada i dirigida per Seth Bockley i Robert Falls, resultat de nou anys de treball, destil·lats en un espectacle de cinc hores i tres intermedis.

    Es tracta d’una nova posada en escena, diferent d’aquella que van estrenar Àlex Rigola i Pablo Ley durant el Grec del 2007 al Teatre Lliure. Un muntatge que va enlluernar molta gent, que va acaparar premis a carretades, que va recórrer Espanya en gira triomfal i que, anys més tard, el 2014, el mateix Rigola va reproduir, amb actors alemanys, a la històrica Schaubühne de Berlín.

    Ara la novel·la de Bolaño fa el salt fins als escenaris americans amb una nova mirada, la de Robert Falls, de 81 anys, director de llarguíssima carrera (molt amant, per cert, del teatre que es fa a Barcelona, ciutat en què recala molt sovint) i del qual he vist boníssims muntatges de clàssics americans com La nit de la iguana, La mort d’un viatjant i El largo viaje del día hacia la noche, entre d’altres. Falls es va deixar portar també per la temptació del teatre musical i va dirigir, a Broadway, Aida, d’Elton John i Tim Rice. En una conversa de sobretaula, a Londres, em confessava: «Amb el que vaig guanyar a Aida [quatre anys en cartell a Nova York i gira per mig món] he pogut comprar-me la mansió dels meus somnis, cosa que considerava inabastable i que, en qualsevol cas, mai havia aconseguit fent O’Neill, Miller, Txékhov o Shakespeare».

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    Falls explica que, passejant pels carrers de Barcelona, durant un dels seus viatges, es va sentir atret pels colors d’uns cartells publicitaris que enllaçaven el numero 2666 amb multitud de creus de color rosa en un paisatge desèrtic. Era l’anunci de la producció del Lliure. Aquella imatge el va pertorbar. Va haver d’esperar que es publiqués la traducció anglesa de la novel·la per llegir-la i decidir, ipso facto, que aquelles cinc parts en una serien la producció més ambiciosa (i costosa) en la qual mai s’havia embarcat el Goodman Theatre.

    El resultat es veurà ara a Chicago, on s’estrena amb gran expectació i amb els ulls ja posats en Broadway, fet que mai es devia haver imaginat, suposo, ni el mateix Bolaño.