LLARG TERMINI
Els pactes de Rajoy, Sánchez, Iglesias i Rivera
Els espanyols es mereixen saber com es retallaran els 8.600 milions que exigeix Brussel·les
Espanya conté la respiració a l'espera dels pactes polítics. Mentrestant, el CIS aquesta setmana ja adverteix que, si no n'hi ha ara, igual o més difícil ho tindran els partits després d'unes noves eleccions. Davant un nou escenari electoral, el baròmetre del mes de gener situa el PP de nou com a força més votada però sense majoria, seguida ara de Podem, PSOE i Ciutadans. Fragmentació de nou i sorpasso del partit de Pablo Iglesias als socialistes. L'aritmètica, l'estratègia i la tàctica electorals marquen els moviments dels líders polítics. Tots pensen els seus passos en funció de si es repeteixen els comicis o com quedaran de desgastats si pacten en una legislatura que tots preveuen curta. Així, el curt termini i les pressions internes marquen la negociació, no hi ha ulleres de veure-hi lluny.
Però les lents del curt termini fallen en l'aspecte essencial. El nou president que habiti a la Moncloa, tant si és Mariano Rajoy com Pedro Sánchez, haurà d'aplicar una tisorada de 8.600 milions d'euros aquest any (sí, aquest any, 2016), perquè Espanya incomplirà el dèficit del 2015, el 2016 i el 2017 dèficit . Brussel·les ja ha avisat que s'han de refer els pressupostos, que no són creïbles. I acontentar Brussel·les hauria de ser compatible amb el fet de resoldre el principal problema que arrossega Espanya: una taxa d'atur que no baixa del 20% de la població activa.
Els espanyols es mereixerien saber les posicions dels negociadors dels pactes sobre temes transcendents del seu dia a dia. El primer: com es retallaran els 8.600 milions d'euros que exigeix Brussel·les. ¿S'apujaran els impostos?, ¿es retallarà encara més la despesa social?, ¿es confiarà que per art de màgia Espanya acabi creixent més del que preveia la Comissió Europea i l'FMI o es dirà a Brussel·les el que ja va fer al seu dia sense èxit Syriza?
Els espanyols es mereixen saber com es retallaran els 8.600 milions que exigeix Brussel·les
Però hi ha molts més interrogants. El primer i més urgent: què es pactarà en el mercat laboral, si es derogarà la reforma laboral i quines altres mesures s'implementaran per reactivar l'ocupació. Amb prou feines 1,3 milions dels gairebé 4,8 milions d'aturats amb què va acabar l'any perceben algun tipus d'ajuda del Ministeri d'ocupació. Encara hi ha gairebé 3,5 milions de desocupats sense prestacions o subsidis, el 72% del total, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'últim trimestre del 2015EPA.
I pel que fa al conflicte català, les línies vermelles un dia estan més marcades i l'endemà es difuminen. Els espanyols es van expressar a les urnes el 20-D. Els polítics han de treballar ara sobre programes de Govern concrets. I d'això n'estem veient poc o res.
