El Govern espanyol s’ha retratat en la conferència de països donants per ajudar els refugiats sirians celebrada divendres dia 5 de febrer, a Londres. El conjunt d’estats participants s’ha compromés a aportar-hi 9.000 milions d’euros, la meitat aquest 2016 i la resta fins al 2020. La Unió Europea ha assumit entregar 3.000 milions d’euros aquest any i mantenir aquest nivell de suport els pròxims anys. El Regne Unit n’ha compromès 1.700. Alemanya, 2.300 fins al 2018. França, 890. Els Estats Units, 825. Espanya, 9 durant el 2016.
“Donada la situació política a Espanya, tampoc podem comprometre gaire més a llarg termini”, va dir el secretari d’Estat per la Cooperació Internacional i per Iberoamèrica, Jesús Gracia, per justificar la limitació de l’aportació espanyola.
Resulta decebedor que, mentre les imatges de nens ofegats al Mediterrani i de famílies creuant a peu una Europa glaçada ens interpel·len cada dia, el compromís econòmic d’ajut espanyol sigui tan minso.
Els independentistes que governen Catalunya tenien una ocasió d’or per presentar-se a Londres i deixar sobre la taula una aportació superior. Però, com explica el conseller de Salut, Toni Comín, Catalunya és incapaç de fer res de bo fins que no sigui un país independent.
I això que aquesta Europa tan insolidària i immune al dolor dels refugiats ha obert una via per facilitar la despesa econòmica en aquesta causa. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha promès que serà flexible en l’escrutini dels comptes públics dels països que dediquin partides excepcionals a atendre les necessitats dels que demanen asil. És l’ocasió perfecta per traslladar a aquesta finalitat part dels ingressos previstos per pagar el deute pendent amb bancs i entitats financeres.
Notícies relacionadesRescatem refugiats, no banquers.
O no ens volia dir això, senyor Juncker?
