Liberalitzacions i negocis en el sector primari
El terror de les sigles
Amb pactes com el TISA alguns serveis agraris públics poden acabar en mans privades
Parades al mercat municipal d’Horta. /
Durant anys, bona part de la pagesia de tot Europa ha defensat la necessitat d'establir verdaderes polítiques en favor d'un sistema agroalimentari europeu basat en models sostenibles i a petita escala. Per contra, en cadascuna de les reformes que la Política Agrària Comuna (PAC) ha anat patint, aquesta ha avançat cap a la seva pròpia autodestrucció, és a dir, renunciant a regular. Les últimes protestes al sector lacti en són un exemple: la liberalització del sector ha portat en els dos últims anys a un augment del 7% de la llet produïda a Espanya, mentre que el nombre de granges s'ha reduït en un 10%. Un total de 1.554 granges han tancat. I encara que la perseverança d'aquests moviments, juntament amb una part important del consumidor europeu i organitzacions ecologistes, ha permès posar una mica de fre a la PAC i assegurar un cert control sobre el com, per qui i quants aliments es produeixen a Europa, el dia que es firmi el Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Unhits (TTIP), tot això pot acabar esborrat d'una revolada.
Com s'està denunciant, la desaparició d'aranzels i barreres sanitàries entre els dos mercats pot acabar fent que els pollastres banyats en clor, la carn hormonada, els grans o el salmó transgènics que es consumeixen als Estats Units siguin també plats de les nostres taules. Però de ben segur comportaria una duríssima competència a la ja escassa població europea que viu del sector primari. En altres aspectes, les mobilitzacions ciutadanes també han aconseguit avanços en favor d'una alimentació sana. Cada vegada en més escoles, per exemple, el menjar que se serveix a les nenes i els nens s'elabora amb productes ecològics, de proximitat i de temporada. Però estiguem atents perquè arriben altres sigles: el TISA (Acord sobre el Comerç de Serveis) que en un tres i no res podria acabar amb aquest tipus d'iniciatives.
La setmana passada el Parlament Europeu va aprovar un informe favorable a la implantació d'aquest tractat multilateral que pretén liberalitzar serveis que avui són públics en mols països, com ara l'educació, la salut i el transport, per oferir-los en safata a les grans multinacionals que sembla que necessiten més carnassa. Entre d'altres poden estar afectats serveis públics relacionats amb l'agricultura i l'alimentació. Efectivament, els sistemes de compres públiques que les administracions centrals, autonòmiques o municipals gestionen per proveir-se d'aliments per a les escoles, els hospitals, els centres penitenciaris i geriàtrics, amb el TISA aprovat, poden acabar sent privatitzats. És a dir, gestionats, per què no, per una o dues de les grans empreses del sector del càtering, i acabaria així amb la multiplicitat d'actors que necessitem per descentralitzar el sistema alimentari i fer possible circuits curts i sostenibles.
¿Pot passar el mateix amb els mercats públics municipals? Encara que a vegades ho oblidem, els mercats municipals són un territori públic, gestionat pels ajuntaments, nascuts amb la voluntat que s'hi estableixin paradistes que, amb un negoci privat, distribueixen aliments per tots els barris de la ciutat. Però amb el
TISA per enmig cal preguntar-se si la gestió dels mercats podria passar a mans d'especialistes en aquest sector, és adir, les grans cadenes de distribució d'aliments. I crec que la llista d'advertències es podria ampliar. ¿Què passaria amb l'Agència de Salut de la UE? ¿No és una agència pública nascuda per assegurar que el que mengem ens vagi bé? Sí, malgrat que els moviments de les portes giratòries permeten que hi entri una brisa d'interessos privats que ens ho fa qüestionar. Però, en definitiva, hauríem de conèixer si aquest tipus d'agències també poden ser privatitzades o si segueixen sota tutela dels nostres representants polítics. I m'ho pregunto perquè en alguns informes ja he pogut llegir com, entre els serveis que s'estan negociant, apareixen els serveis públics veterinaris encarregats de la inspecció alimentària.
Suggerir que el control alimentari estigui en mans d'una secció d'una empresa del sector carni pot semblar sensacionalista però millor qüestionar-ho ara, ¿no els sembla? Com també em sembla raonable preguntar-se pel servei municipal de parcs i jardins. Recentment en algunes ciutats com Badalona, Barcelona o Tarragona, s'ha aconseguit prohibir l'ús del glifosat, l'herbicida estrella del mercat declarat com a probable cancerigen. Si el TISA liberalitza aquest sector, ¿què passarà? Crec que és el moment de llançar-nos urgentment a recrear un sistema agroalimentari desobedient i autònom per, sans i estalvis, ser el sosteniment d'un món sense sigles que ens terroritzin.
