Al contraatac
Esperant el nou Snowden
jcsorribes26032651 protesters hold masks depicting former u s nation160208165509 /
Quan ens venen acords més o menys presentables sota noms com escut de privacitat entre la UE i EUA, ja es poden posar a tremolar. Sona a quan Bush va llançar la seva ofensiva militar al golf Pèrsic que en va dir Pau duradora, i ja veuen com ens va.
El cas és que després de l'escàndol destapat per Edward Snowden, al revelar que la NSA espiava indiscriminadament qualsevol ciutadà, empresa o institució europea, un tribunal de la UE fa pocs mesos ens va tornar la dignitat. Va sentenciar que els EUA no era un país segur en la transmissió i emmagatzematge de la informació privada de ciutadans europeus, i que per tant les querelles i indemnitzacions que es podien generar eren incalculables.
La nostra vida digital és un camp minat per a la nostra privacitat i resulta gairebé quimèric estendre a la xarxa la nostra protecció legal en la vida analògica. Molts dels nostres telèfons són de companyies americanes que operen sota lleis americanes que liquiden qualsevol privacitat si el seu Govern així ho reclama. La gran excusa és la seguretat nacional i l'amenaça terrorista, però Snowden ens va demostrar que el criteri no és exactament aquest.
En un món cada vegada més competitiu, conèixer les intencions i els passos d'altres actors pot ser determinant. La informació és poder. I si em permeten el peu de pàgina, avui la premsa tradicional desgraciadament ja no suposa una amenaça o un contrapoder. Avui les amenaces per als que operen impunement a l'ombra es diuen Wikileaks, Anonimous o Snowden, amb tots els dubtes que també ells comporten. Sense ells, la NSA no té qui li faci ombra perquè la NSA hi viu, a l'ombra. Avui, Assange i Snowden ja estan fora del joc.
L''escut de privacitat'
Notícies relacionadesEl tema és que a l'Eurocambra s'ha anunciat un acord marc entre els Estats Units i Europa, l'escut de privacitat de què els parlava, amb la novetat que el director d'intel·ligència americà es compromet a abandonar la vigilància massiva i indiscriminada. Diuen que el supervisarà personal de la Comissió Europea i del Departament de Comerç.
La pressió augmenta per a les empreses, que tindran més obligació de guardar i traslladar les dades personals dels seus usuaris, i de tractar de resoldre internament els conflictes per violar la privacitat, malgrat que crearan una espècie de defensor de l'usuari per a queixes. ¿N'hi haurà prou? Bin Laden, l'home que més temps es va amagar de l'ull americà, no utilitzava internet per a la informació sensible. Com diu un amic meu, si no vols que una cosa sigui de domini públic, no la pengis a la xarxa. O al mòbil, que si fa no fa és el mateix. Seguim cecs i exposats. Esperant un nou Snowden que ens torni a obrir els ulls mostrant-nos les escletxes del nostre món feliç.
