Les sis claus que han fet de la campanya de Bernie Sanders un èxit

Les persones adultes i grans, la seva experiència i el coneixement associats, ja no són l’única autoritat en els entorns familiars. Ara els joves (adolescents o mil·lenistes) són la nova autoritat, gràcies a les seves habilitats i el seu ecosistema digital i de connexió permanent. S’obre un potencial conflicte: experiència davant connexió. No es tracta només d’edats, sinó de mentalitats. També en política.

En les eleccions nord-americanes, el Partit Demòcrata, té una gran candidata, Hillary Clinton, amb gran experiència política i amb un grandíssim suport dins del mateix partit i dins de les seves elits. De fet, li donen suport 148 congressistes, 38 senadors i 10 governadors. Obté, al seu torn, grans donacions d’empreses de Wall Street.

A l’altre costat de la balança hi ha Bernie Sanders. Només té entre  els representants públics del partit el suport de dos membres, tampoc té gaire recaptació per part de grans empreses. El seu missatge polític és molt menys «moderat» que el de Hillary… però la va igualar a Iowa i és més que probable que hagi guanyat en les primàries de Nou Hampshire. ¿Quina és la raó? ¿En què es basa la comunicació política de la seva campanya per haver aconseguit el que ha aconseguit?

1. Feel the Bern. Totalment en paral·lel a la campanya oficial, s’està desenvolupant una campanya ciutadana al voltant de Feel the Bern. Activisme amb altes dosis de creativitat. Triomfa el talent, l’artivisme, amb grans dissenyadors que, com va passar amb Obama el 2008, volen participar i ajudar en la campanya, sense contraprestacions. Lliures. Autònoms.

2. Originalitat. És en les recents festes nadalenques i per Acció de Gràcies (quart dijous de novembre) quan les famílies s’uneixen al voltant d’una taula. I és llavors quan s’acostuma a parlar de política. L’equip de Sanders ho sabia i, per això, els cinc dies anteriors a cada àpat familiar enviava, cada dia, un argumentari diferent perquè els seus simpatitzants se l’aprenguessin i poguessin discutir i convèncer els seus familiars. L’operació es va denominar BernTheTurkey.

3. Els mòbils. Qualsevol es pot convertir, ipso facto, en un membre de la campanya. Hi ha nombroses apps sobre el candidat i alguna, com Field the Bern, permet fer porta a porta en qualsevol lloc, amb el telèfon a la mà i parlant als propis veïns sobre el candidat.

4. Comunicació directa entre activistes. No hi ha gairebé res centralitzat, sinó que des de la pròpia pàgina web apareixen llistats infinitat de grups a Facebook i a Reddit on es pot obtenir informació o et pots apuntar. Fes-ho tu mateix, és el missatge.

5. Marxandatge atractiu. El ninot de Bernie Sanders està donant molt de joc, sobretot a Instagram. Aquest ninot apareix en diferents llocs públics, en mítings, en cases… Es pot comprar, però també és subhastat. Els cabells i les ulleres del candidat també s’han convertit en una icona de la campanya. Per això mateix, qualsevol té accés a eines gratuïtes per posar-se aquests elements sobre les seves cares als seus perfils de xarxes socials a través de Bernies’s photo booth.

6. Els joves i els infants. Segons una enquesta de l’Institut de Política de la Universitat de Harvard, el 41% dels joves demòcrates enquestats van dir que votaran Bernie Sanders, molts més que a Hillary. No només té aquest vot, sinó que també busca aconseguir el d’aquells que encara no tenen edat per votar, però sí que poden aconsellar els seus pares. Aquest intent per captar tota una generació és el que els va fer crear la campanya Class of Bernie 2016.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

A Nou Hampshire veurem un candidat, el rebel Bernie Sanders, que cada vegada té més possibilitats de fer l’impossible: complicar-li la candidatura a l’oficialista Hillary, enfrontant-se a la dinastia demòcrata representada pels Clinton. I en té perquè fa una campanya diferent, innovadora, sense pors. I una campanya que té en compte els seus propis activistes. Una campanya de tots.

Aquesta és la revolució d’aquestes primàries: outsiders (com Donald Trump) o rebels (com Bernie Sanders) que s’enfronten i competeixen amb l’establishment i les dinasties. Tot es mou.