Titellaires
La polèmica originada per la contractació d'uns titellaires per l'Ajuntament de Madrid per a la programació infantil del Carnaval s'ha convertit en un d'aquells casos avorrits, enganxosos, en els quals no importen tant els fets ni els artistes que es defensa o s'injuria, sinó l'oportunitat de marcar paquet polític. Així, certa dreta va esquinçant-se les vestidures de la falsa moral, i certa esquerra convertint en herois de la llibertat d'expressió uns tipus que van actuar amb molt poc pesquis.
Potser sóc víctima d'un sobtat atac de conservadorisme, però en la representació per a nens, entre altres gracietes, de la violació d'una dona (tant me fa si és monja, bruixa o puta) i el seu posterior assassinat amb un crucifix no li trobo la punyetera gràcia. ¿És això la transgressió? ¡Vinga, inculquem la cultura de la violació des de la tendra infància! És xocant que el sindicat CNT-AIT de Granada (on milita un dels titellaires) asseguri que «l'obra defensa la convivència i la tolerància». També sorprèn que els còmics al·leguin que no sabien que el públic seria infantil. ¿Qui es pensaven que tenien al davant? ¿Nans de jardí?
En qualsevol cas, aquests babaus són més inofensius que els seus ninots de paper maixé. És un despropòsit que estiguin detinguts per enaltiment del terrorisme. Un abús i un absurd. Bàsicament, perquè ens obliga a sortir en defensa seva. I maleïdes siguin les ganes.
