25 anys del fenomen del Club Super3

Ala llista de grans senyes d'identitat de la Televisió de Catalunya, els llocs d'honor admeten pocs dubtes, amb el Telenotícies, el 30 minuts, la telenovel·la de la tarda (actualment La Riera, que ha complert sis anys en antena i s'acomiadarà al juliol) i el Club Super3 en aquestes indiscutibles posicions de privilegi. Aquest últim va complir ahir 25 anys marcats per un rotund èxit perquè els seus registres són definitius. És el club infantil més gran del món, amb gairebé un milió i mig de socis acumulats (500.000, en actiu, en un grup d'edat fins als 14 anys). La creació d'un canal propi des d'octubre del 2009 i la gran quantitat d'activitats gratuïtes per als seus afiliats van acabar apuntalant un fenomen que ja és més social que televisiu. Ho demostra també la festa anual que congrega més de 300.000 persones a Montjuïc.

Les claus d'un èxit no són mai fàcils de determinar però en el cas del Club Super3 es pot afirmar que va sorgir gairebé de manera ineludible, quan la Televisió de Catalunya ja estava consolidada com un referent audiovisual nacional, i amb un buit per omplir: el d'una audiència infantil ja escolaritzada en català. Però el que és rellevant de la proposta és que no es va limitar a programar dibuixos animats o sèries per als petits, encara que Bola de drac va empènyer força. La fidelitat i l'èxit van arribar a partir de la creació d'un relat amb personatges propis, la família del Super3, i amb els objectius de la participació i interacció com a puntals del projecte.