El llegat de Muriel Casals

Les greus ferides que li va ocasionar un absurd atropellament de bicicleta han causat finalment la mort de Muriel Casals, diputada de Junts pel Sí, expresidenta d'Òmnium Cultural i un dels símbols destacats del procés independentista català. De profunds compromisos ideològics, que ja va desenvolupar de manera activa en la lluita antifranquista, i sempre en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la seva desaparició causa gran commoció no tan sols en l'àmbit de la classe política, sinó també en àmplies capes de la societat que sempre han admirat la humilitat i la discreció que acompanyaven la seva trajectòria pública.

Present des del principi en les multitudinàries manifestacions populars del catalanisme, Casals ha sigut denominada el somriure del procés pel tarannà tranquil i afable amb què va afrontar els episodis més complexos del procés, en comparació del punt d'excitació que acompanyava l'altra gran entitat dinamitzadora de l'independentisme popular, l'Assemblea Nacional Catalana. Precisament aquest caràcter discret i transversal constituïa ara un dels seus grans capitals per pilotar la Comissió del Procés Constituent, palanca clau per negociar les lleis fonamentals de la desconnexió. Era la persona idònia per, des d'aquesta tribuna, teixir pactes i complicitats que evitessin la polarització social. Mantenir aquest esperit conciliador serà el millor homenatge que es pot fer ara a la seva digna trajectòria política i humana.