Perill d'una nova desacceleració mundial
¿Es japonitza l'economia mundial?
El 2016 persistiran els riscos i l'amenaça que esclati una altra 'guerra de divises'
Un inversor controla els moviments de la borsa xinesa al parquets de Fuyang. A sota, Xu Xiang.
L’any 2016 es presenta complex per a l’economia global. El Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional van publicar –els dies 6 i 19 de gener– dos informes amb unes perspectives poc encoratjadores. Es conjuguen la desacceleració de l’economia xinesa, la brusca caiguda dels preus del petroli i d’altres matèries primeres, la pujada dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal dels EUA, el creixement de les desigualtats territorials i socials, l’impacte mediambiental, etcètera.
Els més afectats són els països emergents i en vies de desenvolupament que afronten una depreciació de la seva divisa, una fuga de capitals i un progressiu endeutament de les economies i les empreses públiques i privades. Un còctel de riscos econòmics a què se suma un seguit de riscos geopolítics dels quals no se salva la Unió Europea. Sembla que l’economia es japonitza, encallada en un cicle de desacceleració econòmica.
TERCERA FASE DE LA CRISI
Estem en la tercera fase de la crisi financera global que va arrencar als EUA el 2008 que després va passar a la zona euro, encara convalescent. Ara afecta la majoria dels països emergents i en vies de desenvolupament. Però les alertes se centren a la Xina. Hi ha la percepció que Pequín no gestiona bé les transformacions d’un model econòmic que es mostrava insostenible i perdia competitivitat.
Es pretén transitar des d’una economia basada en el sector industrial exportador a una altra de més innovadora que primi el consum intern i el sector serveis. Però la Xina afronta dificultats per modernitzar un sector financer molt fràgil com demostren les crisis borsàries sofertes l’estiu del 2015 i a principis del 2016. Pequín pretén liberalitzar progressivament els mercats de capitals però segueix intervenint per controlar la cotització del iuan, una divisa encara no plenament convertible. Utilitza les seves quantioses reserves de divises que sumen avui uns 3,23 bilions de dòlars després de reduir-se uns 770.000 milions des del juny del 2014.
Tot i els interrogants plantejats, l’FMI prediu que l’economia xinesa podria créixer el 6,3% el 2016. Molt més que els EUA (2,6%), que compten a favor seu amb un dinàmic mercat laboral que va reduir la taxa d’atur fins al 4,9% al gener. I que la zona euro (1,7%), que salva els mobles gràcies al consum intern i la política monetària acomodatícia del BCE. D’altra banda, el Japó (1%) i Corea del Sud (2,6%) pateixen la menor demanda xinesa però resulten afavorits per la reducció de la factura energètica que ajuda a reequilibrar les balances comercials.
ELS PAÏSOS EMERGENTS
Els problemes són més urgents per als països emergents productors de matèries primeres, excessivament dependents de la demanda xinesa. No van impulsar les reformes estructurals pendents per modernitzar i diversificar la seva economia quan rebien el mannà xinès. Ara resultarà més difícil perquè la brusca caiguda d’ingressos de les exportacions ha desequilibrat els pressupostos estatals i ha accelerat els dèficits i l’endeutament en dòlars.
El preu del barril de Brent, a 126 dòlars fa un any i mig, es va cotitzar al gener al voltant dels 30 dòlars. I es mantindrà a preus baixos al llarg del 2016. Unes perspectives tèrboles, segons l’FMI, per a Rússia (-1%) i el Brasil (-3,5%), que seguiran sumides en recessió econòmica. El pitjor escenari és a Veneçuela, on l’FMI preveu que la inflació arribi al 720%. La recessió russa i la forta devaluació del ruble respecte al dòlar i l’euro també arrosseguen les economies del mar Caspi i l’Àsia central, com l’Azerbaidjan i el Kazakhstan, amb estrets nexes econòmics i monetaris amb Rússia.
EL CAS INDI
En canvi, l’Índia, un importador net energètic i que no depèn del comerç exterior amb la veïna Xina, serà l’única economia dels cinc països BRICS que seguirà accelerant (7,5%). També destaquen altres economies dinàmiques com les Filipines, el Vietnam i Indonèsia. S’ha de recordar que al gener es va estrenar la Comunitat Econòmica d’ASEAN que agrupa deu països del Sud-est Asiàtic amb un potencial mercat de 630 milions de persones.
El 2016, persistiran els riscos financers i econòmics amb l’amenaça d’una altra guerra de divises. Tots seguirem pendents de l’evolució de l’economia xinesa i de la cotització del iuan. També una apreciació més alta del dòlar nord-americà castigaria les altres divises, encarint encara més el finançament públic i privat a escala mundial.
Sense oblidar els riscos geopolítics, com la guerra a Síria i l’Iraq, que perjudica les economies de Turquia, Egipte, el nord de l’Àfrica... I la preocupació per un possible Brexit i la falta de lideratge polític a la UE per encarrilar la crisi dels refugiats. En tot cas, ens haurem d’adaptar a un entorn més difícil i competitiu.
