Les comunicacions, claus de la marca Ciutat
Finalment, la connexió en metro entre l’aeroport del Prat i el centre de Barcelona ja és una realitat. Tot i les crítiques sobre la impossibilitat d’usar la T-10 per arribar a les terminals i el sobre cost que suposa pels usuaris del metro de Barcelona, el ramal sud de la L9 permetrà a la ciutat disposar d’una infraestructura essencial perquè sigui encara més competitiva en un futur.
Certament, les grans ciutats que volen esdevenir hubs en aquesta economia global han d’estar ben comunicades, per terra, mar i aire. I Barcelona pecava de tenir un aeroport amb un transport públic deficient que, per viatges de negocis, obligava a una sobresaturació del taxi (amb el sobre cost que això suposa). L’alcalde Trias va deixar la ciutat força ben posicionada en el mapa global de grans esdeveniments, essent el Mobile WorldCongress l’emblema d’una nova marca Barcelona que queda, des de llavors indiscutiblement, lligada a l’idea d’smartcity. L’actual equip de govern, per tant, tenia l’obligació de continuar treballant per una capital competitiva a nivell global, per molt que el seu relat de ciutat trencava meridianament amb la imatge que CiU havia creat de Barcelona. Alguns analistes havien dit, per exemplificar-ho, que “mentre Trias mirava massa enfora, ara Colau mirava massa cap endins”.
La possibilitat que una ciutat sigui pol d’atracció d’inversions, fires o grans esdeveniments està clarament vinculada a la seva xarxa urbana de transport públic. Avui, la nova connexió entre l’aeroport i els grans punts comercial de Barcelona permeten pensar que l’estalvi de temps en els viatges de negocis serà significatiu. Amb la trama de metro i trens, fins ara Madrid o Brussel·les –per posar dos exemples que ens resultin propers– eren molt més competitives que Barcelona. Una vegada fetes les inversions, i tallada la cinta per part de la legió de polítics que s’hi han volgut fer la foto, ara toca veure com respondrà davant dels primers reptes, entre ells el congrés de mòbils.
Que la nova línia absorbeixi bé el trànsit des de l’aeroport és essencial perquè aquesta comenci a rodar amb bon peu. El caos seria un molt mal aliat per justificar aquesta inversió, i també posaria en entredit la capacitat dels gestors de la ciutat. Si malgrat la vaga convocada pels treballadors del Metro durant els dies de l’esdeveniment es pot assimilar bé el flux de viatgers, llavors Barcelona projectarà una imatge de modernitat a l’alçada de l’smartcity que vol ser.
La gestió de placebrands és una tasca holística que busca posar en valor tots els actius (tangibles i intangibles) que té un territori, en aquest cas una ciutat. Barcelona ha de passar del citymarketingde visió estrictament comercial al placebranding, d’una perspectiva més social, buscant una gestió de la identitat col·lectiva de la ciutat que contempli, no només la mirada internacionalitzadora, sinó la mirada social i més arrelada a la quotidianitat. La nova línia de Metro ajudarà al reposicionament de la ciutat en el competitiu mercat d’inversions, turistes i media-events. Però, sobretot, ha d’ajudar a millorar la qualitat de vida d’uns barcelonins que han de veure en aquesta sobreexposició que avui té Barcelona al món un gran actiu per millorar la seva qualitat de vida.
