Afrontem l'emergència social
Els grups del Parlament han de superar diferències partidistes i actuar en pro dels que s'ho passen pitjor
La justícia social és l'expressió de la lluita contra les discriminacions i les desigualtats socials. Un anhel comú i compartit que es concreta en objectius com l'eradicació de la pobresa, la plena ocupació, el treball digne, la igualtat de gènere o l'accés universal al benestar social.
Al nostre país, el context de crisi econòmica dels darrers anys ha causat un retrocés en aquests àmbits, en molts casos de manera alarmant. Algunes dades ens poden ajudar a fer-nos una idea de la situació d'emergència social que vivim, malgrat que no puguin reflectir l'abast del drama humà que viuen milers de famílies del nostre país.
Aquest gener, el Servei d'Ocupació de Catalunya tenia registrades 518.080 persones a l'atur. I és tant o més preocupant que el 42,7% d'aquest mig milió i escaig de persones no rebin cap tipus de prestació ni ajuda. Pel que fa a la població ocupada, prop d'un 12,5% percep uns ingressos iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, fixat per l'Estat espanyol en 655 euros, una quantitat insuficient per viure dignament a Catalunya. El món laboral es deteriora, i creixen la precarietat i la desigualtat salarial.
A tot això cal afegir-hi que centenars de milers de catalans han rebut ajuda dels bancs d'aliments per poder menjar, que milers de famílies reben ordres judicials de desnonament per impagament del lloguer, o que més de mig milió de persones tenen problemes per pagar els rebuts de la llar i mantenir-hi una temperatura adequada. La situació d'emergència social és, per tant, manifesta.
Tanmateix, hem de tenir en compte que fins i tot quan hi havia un context econòmic favorable érem molt lluny d'assolir els nivells de justícia social desitjats. El gener del 2006, abans de la crisi, a Catalunya hi havia més de 255.000persones aturades, i en més de 50.000 llars tots els seus ocupants es trobaven en situació d'atur. La bretxa salarial entre homes i dones era del 20,61%.Més de 200.000 catalans patien una situació de privació material severa. I la població en risc de pobresa arribava al 19%, xifra similar a l'actual, tot mostrant la persistència de la desigualtat social tant en els bons moments econòmics com en els dolents.
La nostra societat, doncs, pateix mancances estructurals més enllà de la situació de crisi actual. Per resoldre-les amb eficàcia caldran actuacions valentes que vagin a l'arrel dels problemes. No n'hi ha prou parant el cop de les urgències socials actuals. Garantir a mitjà i llarg termini una major justícia social exigeix grans canvis en el model socioeconòmic i plantejar polítiques predistributives; canvis per als quals ens caldrà comptar amb unes competències i una capacitat de despesa que excedeixen les que pot disposar el nostre govern autonòmic en el marc de l'actual Estat.
Però vivim, com deia, en un context d'urgències socials, i estem obligats a fer tot el que estigui a les nostres mans per donar-hi resposta immediata. És des d'aquesta perspectiva que cal observar el pla de xoc social que el president de la Generalitat va assumir en el debat d'investidura, i que serà un element central del debat parlamentari en cas que el Govern presenti nous pressupostos per enguany. El mateix succeeix amb el ple monogràfic sobre l'emergència social, que el Parlament acollirà els propers 9 i 10 de març.
Aquests dos elements, el pla de xoc del Govern i el ple monogràfic que tindrà lloc al Parlament, amb el debat i les resolucions que se'n puguin derivar, són dos instruments polítics per encarar el repte de les emergències socials al nostre país. Un repte cabdal que requereix ser afrontat amb sentit de país, passant per davant dels jocs parlamentaris de govern i oposició. Són moltes les famílies que esperen una resposta dels seus representants polítics.
Per això, confio que els grups parlamentaris analitzin i treballin els plans i les mesures que es presentin a la cambra sense mirar qui les ha presentat. Que superin les diferències partidistes, que facin un exercici de responsabilitat i col·laborin entre ells. Que no amaguin les limitacions pressupostàries d'un finançament condicionat i limitat per l'Estat. Que escoltin la veu i l'experiència de les entitats socials que lluiten cada dia per fer de Catalunya un país millor. En definitiva, que facin tot el possible per impulsar l'acció del Govern i donar resposta a les urgències socials.
Si ho fem així, ajudarem moltes persones, moltes famílies del nostre país. I de retruc, a més, contribuirem a recuperar la credibilitat de la política, i ens farem dignes davant les ciutadanes i ciutadans que ens han elegit per representar-los. Presidenta del Parlament.
