Lliçó de teologia de l'alliberament

He pogut seguir de prop la visita del papa Francesc a Mèxic, ja que ha coincidit amb la meva participació a la Trobada Llatinoamericana amb representants d'Organitzacions Indígenes i Camperoles de l'Amèrica Llatina al voltant de la defensa dels seus drets a la Terra, el Territori i els Boscos, celebrada el 13 i 14 de febrer a San Cristóbal de las Casas, Chiapas, l'estat mexicà més pobre, on va ser bisbe Bartolomé de Las Casas, defensor de les comunitats indígenes.

La visita de Francesc no ha sigut un viatge turístic habitual, ni una trobada merament protocol·lària d'un dignatari eclesiàstic amb els seus fidels seguidors, sinó un recorregut pel Mèxic profund, els llocs més llòbrecs i les realitats més dramàtiques que els turistes no solen visitar. Ha tingut una forta càrrega política, social i religiosa crítica. En la trobada amb els polítics i els eclesiàstics ha trencat tots els protocols i no ha fet cap concessió al llenguatge diplomàtic.

Als polítics els ha dit a la cara que «cada vegada que busquem el camí del privilegi o benefici d'uns quants en detriment del bé de tots, tard o d'hora la vida en societat es torna un terreny fèrtil per a la corrupció, el narcotràfic, l'exclusió de cultures diferents, la violència, i fins i tot el tràfic de persones, el segrest, la mort, causant patiment i frenant el seu desenvolupament». Excel·lent resum dels més greus problemes que viu Mèxic, dels quals va responsabilitzar els dirigents polítics, que no sembla que es donessin per al·ludits.

Als jerarques catòlics els ha exigit que «no posin la seva confiança en els carros i cavalls dels faraons actuals»; ni visquin com prínceps ni «perdin temps i energia en les coses secundàries, xerrameques i intrigues, vans projectes de carrera, vacus plans d'hegemonia, infecunds clubs d'interessos o de conxorxes»; que s'acostin a la perifèria existencial i humana dels territoris desolats; que superin les temptacions «del clericalisme i de la distància, del triomfalisme i de l'autoreferència, de la fredor i la indiferència»; que tinguin coratge profètic per condemnar el narcotràfic. El mateix Papa ha predicat amb l'exemple els sis dies de la seva visita per terres mexicanes, donant una lliçó pràctica de teologia de l'alliberament.

Francesc ha fet una anàlisi encertada i crítica dels problemes que afecten la societat mexicana, regida per un Govern que segueix les polítiques neoliberals dictades per l'FMI, el Banc Mundial o l'Organització Mundial del Comerç. Entre aquests problemes es va referir a la corrupció a les altes esferes del poder, la discriminació de poblacions senceres, el narcotràfic, la violència, que sorgeix de la pobresa i la inequitat, l'explotació laboral, el crim organitzat, el tràfic de persones, els segrestos, les desaparicions, els feminicidis, l'emigració als EUA (amb la mort de milers de persones), el sistema penitenciari orientat a la repressió, l'esclavisme i l'espoli a què es veuen sotmeses les comunitats indí­genes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La trobada amb aquestes comunitats va ser precisament el motiu de la visita a Chiapas, on va visitar la tomba del bisbe Samuel Ruiz, censurat i perseguit pel Vaticà. «Moltes vegades, de manera sistemàtica i estructural» -va dir a Chiapas amb to «indignat»-, «els pobles indígenes han sigut incompresos i exclosos de la societat. Alguns han considerat inferiors els seus valors, les seves cultures i les seves tradicions. Altres, marcats pel poder, els diners i les lleis del mercat, els han desposseït de les seves terres o han realitzat accions que les contaminaven». Es referia als megaprojectes energètics, miners, petrolers, d'hidrocarburs, monocultius, preses hidroelèctriques, turisme, etcètera, portats a terme per les multinacionals en terres indígenes.

Però no és or tot el que llueix. La visita ha tingut també els seus punts qüestionables. Un ha sigut la ingent suma de pesos costejada pel Govern central, els governadors de cada Estat i els empresaris, que han preferit finançar el viatge papal abans que invertir en infraestructures, serveis educatius, sanitaris, socials o culturals. Un altre, la doble personalitat de Francesc com a figura religiosa i cap d'Estat i la seva entrada, com a tal, al Palacio Nacional, que ni Joan Pau II ni Benet XVI van visitar a causa del caràcter laic de la República mexicana des de la presidència de Benito Juárez. Es va negar a rebre les víctimes de la pederàstia i les famílies dels 43 estudiants d'Ayotzinapa segrestats i desapareguts. Va faltar la condemna explícita del fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, per la seva vida gens exemplar. Les dones no van tenir cap protagonisme i van tornar a ser silenciades. Van ser escasses les referències als feminicidis, quan es tracta d'un dels problemes més greus de la vida quotidiana mexicana. Professor de la Universitat Carles III.