Mobile, FBI i el codi de la poma

Un any més, el Mobile World Congress ha tornat a convertir la ciutat de Barcelona en l'aparador mundial del mòbil. Una trobada on fabricants de dispositius, proveïdors de serveis i operadors de telecomunicacions aprofiten per presentar les seves novetats i enlluernadors avenços tecnològics. El mòbil ja és la principal forma de comunicació i interacció dels nostres temps i ha d'estar permanentment actualitzat per satisfer les exigències i les necessitats de centenars de milions d'usuaris de tot el món.

Però més enllà de les presentacions de les novetats d'última generació, un debat sobrevola aquest any el congrés: la negativa d'Apple a col·laborar amb l'FBI i la justícia nord-americana per desbloquejar l'iPhone de l'assassí de San Bernardino. Un desafiament en tota regla entre la principal companyia tecnològica i el Govern federal que ha entrat fins i tot en la campanya de les primàries a la Casa Blanca. Un conflicte entre el dret a la intimitat i el dret a la seguretat. Un debat fascinant per la defensa dels nostres drets i llibertats.

Certament, l'exercici d'un dret fonamental pot col·lisionar amb un altre: la llibertat d'expressió i comunicació amb el dret a l'honor, per exemple. L'exercici d'un dret fonamental no és il·limitat. Però tampoc pot reduir-se fins a tal punt que es desnaturalitzi el seu contingut. La racionalitat, la raonabilitat i la proporcionalitat dels límits són els criteris que s'han de tenir en compte. Per això s'entén que la limitació en l'exercici d'un dret no pot afectar mai el que es denomina el seu contingut essencial. Així, segons la doctrina, s'estaria afectant el contingut essencial d'un dret fonamental quan queda sotmès a limitacions que el fan impracticable, el dificulten més enllà del que seria raonable o el desposseeixen de la necessària protecció.

Anem per parts: aparentment la petició que la jutge Sheri Pym, de Los Angeles, està fent a Apple és que li permeti accedir al mòbil d'un assassí per poder obtenir més dades per a la seva investigació. Això podria semblar assenyat i, per tant, raonable. Però, en realitat, el que la jutge demana no és cap codi d'accés, sinó que debiliti el seu sistema de seguretat perquè el mateix FBI el pugui piratejar i accedir al contingut del dispositiu. Ja fa temps que Apple va traslladar als usuaris la responsabilitat sobre el sistema de protecció dels seus terminals. Ara, si algú realitza més de 10 intents fallits al posar la contrasenya, o hi ha més de 10.000 intents (a través d'un atac programat) en un espai breu de temps, el terminal es bloqueja i es perd la informació. Per això el que pretenen la jutge i l'FBI és que Apple flexibilitzi el software de seguretat, de manera que puguin accedir a un dispositiu mitjançant la força bruta, piratejant el mecanisme d'entrada. Si Apple hi accedeix, aquesta decisió tècnica no servirà tan sols per poder entrar en aquell iPhone, sinó que el nou sistema de seguretat, més senzill i vulnerable, serà d'aplicació universal i permetrà penetrar en qualsevol altre dispositiu del mateix model, cosa que afectarà, per tant, la nostra privacitat. El precedent pot ser molt perillós.

Per tot això, el verdader debat no resideix on l'FBI i les autoritats governamentals volen situar-lo, és a dir, en un conflicte entre privacitat i seguretat. Aquest debat ja està resolt. Quan per ordre judicial es demanen dades sobre un ordinador o mòbil, l'operador, el fabricant o el titular de la xarxa de telecomunicacions, no tenen més remei que facilitar-les. La limitació del dret a la privacitat haurà d'estar ben fonamentada jurídicament i ser proporcionada atenent el fet que es pretengui protegir, per exemple, la comissió d'un delicte. Apple ja ho ha fet moltes vegades.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

El debat està en un altre costat. El verdader debat es troba en l'equilibri que necessàriament hi ha d'haver entre el dret a la seguretat i el control que puguin exercir els poders públics sobre els nostres actes. Una cosa és que la policia i la justícia vetllin per la nostra seguretat, i una altra de molt diferent és que ens vigilin i ens controlin. Si Apple cedeix, estarà obrint una porta del darrere d'accés a tot un sistema operatiu perquè la policia (i darrere seu, altres, per efecte de la vulnerabilitat provocada en el sistema de seguretat) pugui obtenir milers de milions de dades, arxius, comptes, contrasenyes i continguts de tots nosaltres quan vulgui i sense autorització.

Apple s'ha de mantenir ferma perquè això no només afecta la seva reputació com a empresa (a qui confiem la nostra seguretat), sinó la nostra privacitat i, per tant la nostra llibertat. La seva batalla és també la nostra batalla. Seguretat, sí. Tota. Control, no.