Ballesta, un incomprensible ridícul

Va dir una vegada en els seus anys d'exili el que seria primer president de la Generalitat restaurada, Josep Tarradellas, que en política «es pot fer tot, menys el ridícul». Òbviament, en aquests gairebé 40 anys de democràcia hem assistit a moltes situacions en què polítics no han fet cas a les paraules del president. L'últim que s'ha guanyat el retret és el nou alcalde de Girona, Albert Ballesta. Per començar, la seva elecció ja va ser peculiar -van haver de renunciar 18 candidats de la llista de CiU-, i això va deixar perplexa una part de la ciutadania i dels seus propis votants. Tot just arribar va haver de repetir l'acte de promesa perquè va utilitzar una fórmula no homologada. Però la gota que ha fet vessar el got i ha fet anar en orris els famosos cent dies de gràcia ha sigut l'embolic en l'aprovació del seu sou i del nou cartipàs municipal. Va intentar una aliança contra natura amb Ciutadans i el PP amb l'única finalitat d'esgarrapar uns milers d'euros per a la seva nòmina. Un moviment que no pot tenir una altra explicació política que la seva voluntat de marcar distàncies personals amb els que són els aliats del seu partit, ERC i la CUP, a escala catalana. Ballesta no sembla adonar-se que és el successor en el càrrec de l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i això el situa, justament o injustament, a l'ull de l'huracà. L'episodi és ridícul i l'actitud de Ballesta és incomprensible. Això obliga el seu partit a exigir-li un gir radical en el tarannà que ha exhibit en els seus primers actes com a alcalde.