Van Morrison, trobador
L’editorial Malpaso ha publicat Toma interior, un volum que recull un terç de les lletres que Van Morrison ha escrit per a les seves cançons, és a dir, una mena de Selected Poems en la més pura tradició anglosaxona. Són 50 anys de creació il·luminada —en anglès i en la versió en castellà de Miquel Izquierdo— i, quan llegeixes les desenes de cançons memorables, t’adones d’unes quantes coses.
1. El poder evocador de les lletres és tan fort que, si saps la cançó, de seguida recordes la música que els correspon, el ritme, i sobretot la veu de Van Morrison, amb tots els matisos que li coneixem: joiós, enfadat, distant, melancòlic, reflexiu, eufòric —i llavors les paraules també adopten aquest to i és com si el record t’ajudés a entendre millor el text.
2. L’edició és cronològica i la lectura permet veure la seva coherència creativa, el camí d’una veu que es fa adulta i evoluciona, però sempre torna als mateixos temes: amor, llunyania, solitud del creador, desconfiança en el present...
Notícies relacionadesI 3. Que no hi ha gaires artistes que aguantin el repte de posar en paper (sense la música) les seves lletres i funcionin, com si fossin poemes...
Tot i que, de fet, les cançons de Van Morrison no són poemes en el mateix sentit que ho poden ser les de Lou Reed o Jarvis Cocker —dos cantautors que en els darrers anys també han recollit les seves lletres en llibre—. Van Morrison és literari d’una manera més tradicional. És això: les seves lletres em fan pensar en els trobadors. Per la proximitat popular, tan aviat juganera com entotsolada, i la reflexió sobre el seu ofici sense donar-se aires (per exemple a Songwriter). Com a contrapunt, el lligam a una tradició irlandesa en el sentit ampli, que s’explicita a la cançó Too long in exile: «Massa temps exiliat», escriu i canta, «prou per fer-me tornar boig», i després es posa al costat d’altres exiliats de la seva terra: James Joyce, Samuel Beckett, Oscar Wilde, George Best i Alex Higgins. Tres grans escriptors, un futbolista mític i el millor jugador de snooker de tots els temps. Una suma de temperaments que quadren amb el de Van Morrison. H
